20 anys de l'Heliogàbal i altres concerts

L’Heliogàbal ens fa vint anys. Vint anyets! I aquí està, oferint cada setmana, un cara a cara amb la música en un espai que bé podria ser el menjador de qualsevol pis de l’Eixample. De fet, a l’Helio, realment un s’hi troba com a casa.[quote align=»left»]Petits concerts (seran tots de 20 min.) en un gran espai. Tot i que a l’Helio, l’especialitat és a l’inrevés: grans concerts en un lloc petit.

Amb aquesta familiaritat, han ideat un concert el dissabte 10 a La Fontana per bufar les espelmes, acompanyats d’una legió de grups de la casa. I quan dic “de la casa”, vull dir exactament això, perquè cada grup té un membre que treballa o ha treballat a l’Heliogàbal: (lo:muêso), Beach Beach, Da Souza, Fighter Pillow, Halcón, Joan Colomo, Nueva Vulcano, Me and the Bees, Mil Pesetas, Síctor Valdaña & The Check This Outs, Songstore i Sot.

Petits concerts (seran tots de 20 min.) en un gran espai. Tot i que a l’Helio, l’especialitat és a l’inrevés: grans concerts en un lloc petit. Seguint aquesta premissa, el 20 d’octubre els nois de Hell Yeah! (una agència que organitza gires de músics) ens porten, per primera vegada a Espanya, a Broken Water, uns americans que donaran l’esquena a la paret vermella per enlairar el seu punk catàrtic.

De la mateixa manera que el punk va despullar el rock’n’roll per tornar-lo a la seva essència, la gent d’Ojalá Estë Mi Bici s’arrapen a la velocitat i a la fúria per no abandonar la cara més alternativa de l’underground. Així, de cop, t’estampen davant dels nassos a Gondoliers, Pneu i Don Vito i es queden tan amples. Serà el 25 d’octubre al Casal de Roquetes.

Deia en Ray Davies, “Quan sentis que el món et rodeja apuja el volum del tocadiscos”, però us asseguro que aquí el màxim ja ve de sèrie. El món del col·lectiu Ojalá Estë Mi Bici té molt a veure amb els límits de la rutina terrenal.