Els accidents passen. Són una putada, però passen. És allò típic que algú sempre recorda de tant en tant en aquelles converses on tot s’intenta relativitzar: “Mira, per la vida hi pots anar amb tota la prudència del món i va i un dia qualsevol et cau a la closca una torreta d’un balcó mentre passeges pel carrer”. I a tu et destrossa la vida, o simplement et fa un bony al cap, però a l’amo del cossiol, si té un pèl de senderi, també li suposarà un greuge. És culpa seva que t’hagi caigut el test al cap? Ha estat negligent perquè l’ha col·locat en un lloc perillós? O potser ha estat culpa d’un vent terrible que aquests dies ens té a tots amb les idees remogudes?

Quin mal. Quin insult. I queda la teva paraula contra la seva.
Què fas en aquest cas?