En Barcelona desde…
… novembre 2014

¿Qué libro tienes en la mesita de noche?
A la tauleta de nit, Beloved de Toni Morrison, i al despatx, Ghostly Matter d’Avery F. Gordon (que m’ha portat a llegir el primer). Últimament passo estona amb fantasmes.

¿En qué peli jugarías el papel del protagonista?
En Die Patriotin d’Alexander Kluge. La protagonista és una professora d’història que intenta comprovar de manera pràctica, al marge del programa escolar, les relacions materials, físiques, emocionals i polítiques entre el present i la història del seu país.

¿A qué persona muerta resucitarías?
Al meu besavi, que no he arribat a conèixer, i del qual prové la col·lecció de fotografies i cartes que he estat indagant en els últims anys.

Si tu arte fuera música, ¿a qué grupo sonaría?
M’agradaria que fos tan divers com l’orquestra Instrumentals d’Arthur Russell, conduïda per Julius Eastman, però temo que la meva pràctica és més austera.

¿Cuál es el título de tu última obra de arte? ¿Por qué la nombraste así?
“Voulez-vous regarder les photographies d’un soldat allemand?” (Voleu veure les fotografies d’un soldat alemany?) Aquest treball es formalitza en una sèrie de trobades individuals al voltant d’una col·lecció de fotografies preses per un soldat de la Wehrmacht durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta pregunta, a la vegada ingènua i provocadora, està impresa sobre uns pòsters en diferents idiomes penjats a l’aparador de l’espai, amb l’objectiu de propiciar encontres més enllà del context de l’art.

En una frase, tu trabajo va de…
… rastrejar els impactes socials, culturals o arquitectònics dels últims conflictes bèl·lics a Europa, a través del prisma de relats històrics menors, marginals o familiars.

Un proyecto que hayas conocido recientemente y que te haya impresionado.
El treball a llarg termini de l’artista Yasmine Eid-Sabbagh sobre una col·lecció fotogràfica constituïda durant deu anys amb residents del camp de refugiats palestí de Burj al-Shamali (Sud del Líban).

¿Qué es lo que nadie sabe sobre Barcelona?
Des de fora d’Espanya, no se sap que tenim una escena artística amb tant de potencial.

¿Cuál es tu segunda casa?
La Dordogne, al sud-oest de França.

¿Por dónde te mueves (biblios, librerías, archivos…) cuando recopilas la artillería pesada para armar un nuevo proyecto?
Per una banda em moc entre llibres, documents, arxius i internet, i per l’altra vaig a la deriva en espais urbans o periurbans. Però les converses amb amigues, familiars, experts o gent vinculada amb el context indagat, juguen també un paper important en el procés de treball. I al cap i a la fi comparteixo molts dubtes amb la meva companya, amb qui col·laboro regularment en altres projectes.

Lo que más detestas del panorama artístico barcelonés.
Que tanta gent marxi per falta de perspectives o recursos.

Y lo que más te pone.
Una sensació de comunitat i d’atenció mútua, cosa que no havia viscut així en altres ciutats.

Nunca expondría en…
… un espai que promogui idees discriminatòries.

¿En qué te basas a la hora de poner precio a tus proyectos?
En les necessitats tècniques i materials, però també en poder pagar un preu just a totes les col·laboradores involucrades (performers, dissenyadores, traductores etc.).

¿Cómo arreglarías la precariedad de tu sector?
Començar per crear un règim social específic pels artistes i organismes que els recolzin pel que fa a la salut, els impostos, però també l’habitatge o el lloguer de tallers, com ho fan per exemple la KSK a Alemanya o la BBK a Berlín.

Te encontraremos en…
www.adrianschindler