Us imagineu comprar tomàquets a mig euro el quilo? O la ceba a 20 cèntims? Què pensaríeu si us dic que, de fet, aquests aliments es venen a aquest preu? Segurament em respondríeu que mai ho heu vist enlloc, ni a cap mercat ni a cap súper. I no us equivocaríeu, ja que els consumidors no tenim accés a aquests preus. Els únics que compren la fruita i la verdura a tan baix cost són els intermediaris que hi ha entre els pagesos i els consumidors.

La figura de l’intermediari és la que s’encarrega d’emmagatzemar, seleccionar i transportar els diversos productes a punts de venda accessibles als consumidors, entre altres funcions. És qui permet que la producció agrícola arribi fins a les ciutats més allunyades del camp. Tanmateix, massa sovint es dóna que les comissions que cobren són molt elevades. En funció del producte i la varietat, el preu dels aliments pot augmentar fins a cinc vegades des del moment en què el pagès el ven fins que el consumidor el compra, segons un estudi elaborat per l’Organització de Consumidors i Usuaris a principis d’any.

De fet, sovint ens trobem que els intermediaris acaben cobrant més que no pas els pagesos. Des del punt de vista dels camperols catalans, es tracta d’una situació totalment injusta. Asseguren que ells són els que fan la feina més cruenta, els que prenen més riscos i els que es veuen exposats a variables com la meteorologia o una mala collita; però que, al mateix temps, són els que acostumen a obtenir menor benefici de la cadena producció. De vegades, la situació pot arribar a tal extrem que els guanys que pot obtenir de la seva collita són tan ínfims que l’opció més viable per l’agricultor és la de no collir aquella temporada. Bàsicament, perquè els costos de producció i recol·lecta són superiors als beneficis que obté de vendre el producte.

Un dels principals problemes actuals del sector rural són els intermediaris. Si bé són una baula indispensable dins la cadena de subministrament d’aliments a tota la població, sovint abusen de la seva posició de poder per ofegar als productors amb uns preus de compra ridículs.

La necessitat que tenen els pagesos d’empreses que distribueixin el seu producte fa que es trobin en una posició de dependència. Aquesta posició s’exalta encara més en el cas dels camperols més allunyats dels grans nuclis urbans. Per la seva situació geogràfica tan allunyada de les metròpolis, aquests camperols depenen de més d’un intermediari per fer arribar el seu producte al mercat. Així doncs, al camperol ilerdenc, el qual requereix molts més intermediaris que no el pagès del Maresme, rep menys diners. Això es deu al fet que, en funció de la quantitat d’intermediaris que hi hagi, cada baula de la cadena obté més o menys beneficis.

A en Xavier, que li costa 40 cèntims produir un quilogram d’albercocs, tan sols cobra 60ct/kg, mentre que els albercocs es venen a més de 3€/kg al mercat.

Aquest és el cas de Xavier Aresté, pagès lleidatà que cada any veu com la seva varietat passa per mans de fins a quatre o cinc intermediaris. A en Xavier, que li costa 40 cèntims produir un quilogram d’albercocs, tan sols cobra 60ct/kg, mentre que els albercocs es venen a més de 3€/kg al mercat. Així doncs, el productor només acaba rebent un 20% del valor de mercat d’aquell producte.

Tanmateix, el problema s’aguditza amb les grans empreses que gaudeixen del monopoli de la distribució, com serien Mercabarna o Mercamadrid. Aquestes companyies tenen un ample marge de maniobra que els permet fixar uns preus de compravenda amb els quals escanyen als productors més petits, els quals no tenen més opció que acceptar les condicions de l’empresa si volen que el seu producte es vengui.

Per posar un exemple: si ara es paga 1,60€ per un quilogram de taronges al mercat i el pagès només n’obté 17 cèntims, pel camí s’ha perdut gairebé un euro i mig! En canvi, amb una relació directa entre productor i consumidor, el quilo de taronges podria vendre’s a 75 cèntims, de manera que el pagès rebria més per la seva feina i el consumidor pagaria menys.

Una alternativa a tota aquesta sagnia econòmica és reduir o eliminar la figura de l’intermediari i apostar per un mercat de km 0. Si es disminuís el nombre d’intermediaris o el productor acudís a botigues de proximitat per vendre la seva collita, tindria més llibertat a l’hora de fixar uns preus més justos que li reportin més beneficis. A més, aquest sistema també implicaria un abaratiment de preus de cara al consumidor, ja que no hi hauria tercers que cobressin.