Sucre: Sacarosa refinada, C12H22O11, produïda per un procés químic múltiple del suc de la canya de sucre o de la remolatxa, i en la que s’ha eliminat tota la fibra i les proteïnes que formen el 90% de la planta natural.
Per què no parlem amb propietat? Cada cop que demanem un cafè i volem “sucre” hauríem de dir: “Em dóna un sobret de C12H22O11?”. Li diem “sucre” a aquest compost químic que no té res de sucre, tot i que el 90% de la planta ha desaparegut. Gat per llebre en plan bèstia… I no s’acaba aquí el problema sintàctic, resulta que glucosa, fructosa, sacarosa, maltosa, lactosa, dextrosa o midó són noms emmascarats per als tipus de “sucre”. Per què, doncs, tant d’esforç en colar-nos-la? Per què el sucre sembla tant difícil de resistir?
Ara som dopamina, ens hem convertit en neurotransmissors. El nostre dia a dia consisteix a activar-nos quan ens arriba “bon rotllo” al cervell; en socialitzar, en tenir relacions sexuals, en menjar…. Si el cos ingereix un plat de menjar sa i bo, ens mola, i nosaltres, dopamina, ens emocionem. Però si cada dia mengem el mateix i exacte plat de menjar sa i bo, al cap d’alguns dies ja no ens activa; som uns neurotransmissors sense al·licients per tirar endavant. Això succeeix perquè el cos té un sistema per a provocar que mengem variat, ja que és l’única manera d’assegurar-se que tindrà tots els nutrients que necessita.
Per què no parlem amb propietat? Cada cop que demanem un cafè i volem “sucre” hauríem de dir: “Em dóna un sobret de C12H22O11?”Ara seguim sent dopamina. En lloc d’aquest dinar sa i bo, el cos ingereix un àpat amb uns quants sucres (d’aquests emmascarats que estan a molts aliments processats, com la salsa de tomàquet, la pasta, el iogurt, el pa…), i l’endemà alguna cosa semblant, i l’altre també…. Nosaltres, dopamina, seguim a tope! Neurotransmissors feliços i contents. El sucre desactiva tota la capacitat del cos per a desitjar aliments diferents, i vivim en un estat de paradís irreal de C12H22O11.
Però tot té un final; i la caiguda sempre és forta quan estem molt amunt; una certa sensació d’angoixa i estrès, que sovint passa quan mengem unes patates o bevem una Coca-Cola per a seguir on fire. Dopaminos i dopamines, el “sucre” ens enganya… Leave it out! Tots els canvis són poderosos, ja ho deia el Capità Enciam.
[divider]
[space height=»20″]
Gelat de gerds exprés – preparació en 5 minuts per 4 persones
[divider]
[space height=»20″]
- 30 ml de llet vegetal
- 1 clara d’ou
- 2 cc de xarop d’atzavara
- 250 g de gerds congelats (tria la fruita que vulguis i congela-la tu mateix/a)
Posar els ingredients a la batedora i batre durant 1 minut aprox. fins que la barreja sigui homogènia. Ja està llest per menjar.
[divider]
[space height=»20″]
Cocinar es un acto político també pren forma de tallers quinzenals. Més info a nyamnyam.net
