Començant pel teletreball i acabant per l’ensenyament en línia, el món sencer s’ha hagut d’adaptar a les limitacions del confinament per no quedar-se estancat. De la nit al dia, el sistema educatiu va haver de convertir totes les activitats docents presencials a un format virtual que, en molts casos, no ha acabat complint les expectatives. Si bé molts instituts no han gestionat prou bé les classes a distància, les universitats han estat les que més han decebut als estudiants. I ja no només per la manera d’impartir teoria o de fer els exàmens, sinó pel tema de les pràctiques.

Un dels majors avantatges de la universitat és la possibilitat de sortir de l’aula i viure en primera persona el què s’estudia. Poder agafar experiència i experimentar per un mateix la professió a la qual s’aspira és part de la màgia dels estudis post-obligatoris. Ara, per culpa de les restriccions donades per l’estat d’alarma, aquesta possibilitat s’ha vist truncada.

Per aquelles carreres on les pràctiques són l’eix motor de la formació acadèmica – especialment les científiques-, la docència en línia ha significat una aturada en el seu aprenentatge.

Per graus universitaris com Dret, on la immensa majoria de les assignatures no transcendeixen l’àmbit teòric, el confinament no ha afectat gaire el ritme d’estudi. Però per aquelles carreres on les pràctiques són l’eix motor de la formació acadèmica – especialment les científiques-, la docència en línia ha significat una aturada en el seu aprenentatge. Un cas és el de l’Alejandro Córdoba, un estudiant de 2n de Ciències del Mar a la Universitat de Barcelona, que denuncia la incapacitat del professorat per adaptar les classes. “M’han canviat les hores al laboratori on havia d’analitzar diverses espècies marines per un document amb les imatges de les criatures que hem de memoritzar”, comenta indignat.

Qui també lamenta la pèssima gestió dels exàmens i activitats avaluables és la Laia Bonet, una estudiant de Farmàcia de la UB. “Entenc que és difícil adaptar un examen pràctic, però la solució no pot ser que ens facin respondre un test llarguíssim en tan sols mitja hora; és impossible acabar-lo a temps”. Els dos joves es queixen del fotimer de feina i treballs que se’ls demana per la poca teoria que s’imparteix. “Molts professors només pengen PowerPoints que amb prou feines contenen explicacions i ens fan fer treballs a partir d’això, sense gairebé aprofundir en el temari. A sobre, quan els plantegem un dubte per correu poden trigar fins a cinc dies a respondre”. No obstant això, també comenten que, si bé en un principi l’organització era caòtica, ara els docents s’estan implicant més i ofereixen més classes magistrals per aplicacions com Collaborate o Zoom.

Pot semblar que aquestes reaccions estiguin una mica fora de lloc – sobretot tenint en compte que la situació de pandèmia és molt més preocupant que un examen amb mala nota-. Potser sí o potser no. El que està clar és que per aquests alumnes, l’aturada acadèmica d’ara els passarà factura l’any que ve. A més, hi ha un altre factor que justifica la indignació dels estudiants: el preu dels estudis. L’elevat cost de les universitats – fins i tot de les públiques- fa més comprensibles les exigències dels estudiants d’una docència més completa, malgrat les dificultats que s’han d’afrontar pel confinament. De fet, les carreres de Ciències del Mar i Farmàcia són algunes de les més costoses – vora 2.500€ a l’any-. El motiu que el preu sigui tan elevat és, entre d’altres, per costejar el manteniment i ús de l’equipament dels laboratoris. Per tant, és raonable que demanin una rebaixa en la matrícula del curs vinent, ja que hauran estat pagant per un laboratori i unes eines que no han pogut utilitzar durant tres mesos.

L’elevat cost de les universitats – fins i tot de les públiques- fa més comprensibles les queixes i exigències dels estudiants d’una docència més completa, malgrat les dificultats que s’han d’afrontar pel confinament.

Per la seva banda, les universitats es proposen demanar més beques per aquells estudiants més afectats pel coronavirus, amb l’objectiu de compensar aquestes mancances. Igualment, també s’estan plantejant no aplicar el recàrrec habitual en cas que algú suspengui una assignatura per les circumstàncies actuals i recuperar les pràctiques aquest estiu. De moment, però, no hi ha res confirmat, i caldrà esperar una mica més per saber quines decisions es prendran per ajudar als estudiants.

A més, les universitats tenen un altre problema també imminent. Recentment, la UAB va explicar que preveu un descens de matriculacions de cara al curs vinent. El motiu d’això és la crisi econòmica que el coronavirus ha causat en moltes llars. Així doncs, podria ser que, després de més de 10 anys de relativa estabilitat, el nombre d’inscripcions a les universitats caigui en picat per culpa de la Covid-19. Això podria tenir un fort impacte que transcendiria el d’una crisi econòmica que s’estendria a l’educació, fet que podria acabar tenint una greu afectació social.