Ilustración de Camille Vannier
Alfred Bosch em va parlar, primer de tot, de la Sagrada Família i de com hauríem d’admirar el seu interior, que a més d’un bosc és una caixa de música. Ho dic perquè el Bosch, a més de polític, és novel·lista i assagista. Potser per això confon activisme amb política institucional (que, clarament, no és el mateix). I també perquè és un xovinista de cap a peus (en el bon sentit). Ve de passar 4 anys al Congrés, ara és el líder d’ERC a l’Ajuntament.
Quan i com vas decidir que volies ser polític?
No ho vaig decidir, la vida ho va decidir. Jo vaig decidir que volia dedicar-me a estudiar, ser professor, escriure novel·les… això sí que ho tenia molt clar. També tenia claríssim, el 2011, que les coses havien de canviar i de fet ja havia fet activisme amb Barcelona Decideix. A Catalunya estem vivint un moment excepcional, i val la pena viure’l a fons. Sempre m’he dedicat a escriure històries des de la barrera i vaig veure que era el moment de passar de la contemplació a l’acció. Un bon dia el Junqueras em va trucar, jo estava de vacances a Londres amb els meus fills i em va oferir anar al Congrés. M’ho vaig pensar bastant, gairebé 5 minuts.
ERC vol entrar al Govern de la ciutat amb BEC?
ERC vol una ciutat millor. Entrar al govern és instrumental. Volem una ciutat socialment justa, pròspera, i el seu èxit ha de ser compartit, perquè si no és compartit no és èxit. I ha de ser una ciutat de convivència, que passa per resoldre temes com el del top manta o el turisme. I a part, ha de ser capital del talent. Si entrem al govern, anirem cap aquí? Estem segurs que en algunes coses sí, pel que fa a la justícia social i del benestar, és fàcil entendre’ns, pel que fa a la prosperitat i ciutat del talent, crec que tindrem més problemes. El MWC tinc més la sensació que es tolera més que s’abraça i s’utilitza per fer créixer la ciutat. On podem aconseguir més, estant dins el govern o estant a una oposició constructiva negociant? Estar al govern és un instrument, és més important el que fem i com ho fem amb aquesta tensió creativa. No aspirem a tenir unes cadires determinades.
Doncs, en principi no voleu entraral govern.
No hi ha cap prejudici. Pel moment estem a l’oposició. I les coses que hem fet, creiem que les hem fet bé. Continuem parlant i potser algun dia arribem a la conclusió que sí. Però entre altres coses, en cap moment hem rebut una oferta clara. Ens han tirat la canya, però res més.
Per què l’entrada del PSC en un pacte de govern és un problema per a ERC?
No és un problema. Que facin el que vulguin. Per a nosaltres el problema és compartir govern amb ells. El que nosaltres diem és que no ens veiem governant amb el PSC de Barcelona. Perquè és l’any 2016, no el 2003. Van existir fórmules de govern que en el seu moment tenien sentit, quan el PSC era diferent. Però nosaltres vam trencar el 2007 perquè el PSC té una deriva poc democràtica, era el moment de la Ciutat Morta, de l’alcalde Hereu, dels embolics amb la policia, de constatar el fracàs del Fòrum, durant molts anys no es va aconseguir fer un parc públic de vivendes… ara és el PSC que obeeix a Pedro Sánchez, que obstaculitza el procés de canvi i que la màxima proposta que té per a Barcelona és traslladar-hi el Senat espanyol. Clar, amb tots els respectes per al Jaume Collboni, que me l’estimo molt, però ja no ens interessa aquest rotllo, vam trencar amb això i estem en una altra dimensió.
Com es pot combatre la pobresa amb una mesura concreta?
Generant feina, bàsicament. Es pot fer de moltes maneres. Algunes s’estan intentant, altres no. S’haurien d’intentar totes. La nostra idea és crear plans d’ocupació, que vol dir que el mateix Ajuntament o les seves empreses, com ara Barcelona Activa, donin una sèrie d’ajuts per contractar gent —no directament, perquè això depèn del govern central i son lleis molt restrictives—, o per ajudar altres empreses privades a que puguin contractar gent a través de plans de treball. Això s’està fent, però poc. El més important és donar suport a les empreses. Enlloc d’esgrimir un discurs més aviat contra l’empresa privada, el que s’ha de fer és arribar a la conclusió que l’empresa privada i el sector públic no han de ser antagonistes. Veiem que des del govern hi ha molt recel respecte a la promoció de Barcelona, a incentivar inversions. Mes aviat veiem frens, com la moratòria dels hotels.
No som massa benèvols amb el MWC? Hi ha molts ciutadans que no veuen la repercussió positiva del congrés.
No hem estat capaços de redirigir tota aquesta energia que arriba a Barcelona cap a la permanència de certes activitats i cap a la innovació, la formació i l’enriquiment dels nostres ciutadans. Hem de crear l’escola de formació digital més important del sud d’Europa, connectada amb el MWC i la capitalitat dels mòbils, que és una cosa que existeix i ningú ho recorda. Barcelona és la Mobile World Capital, i això, que té un esplèndid edifici a Plaça Catalunya, en què es nota? Això és culpa nostra, no de les empreses que volen fer negoci i vénen a fer això. És la nostra feina aprofitar-ho.
Les ocupacions que crea el turisme no tenen poc a veure amb el progrés?
Sempre i quan perpetuem aquesta espiral de precarietat i de bombolla massiva barata, sí. Però és que es pot fer d’una altra manera. Hem de girar el turisme cap a un turisme de qualitat. Barcelona està en un moment tant de moda i té tant de magnetisme, que podem escollir entre ser Niça o ser Benidorm. Per què ens entestem en ser Benidorm, si podem ser Niça? Com ho hauríem de fer? Hem de valorar molt més la ciutat. El que no podem tenir són allotjaments turístics “del tres al quarto” al centre de la ciutat. Si hi ha turistes que volen allotjaments més econòmics, segur que es poden fer al perímetre de la ciutat que és el que passa en totes les ciutats grans d’Europa. I la moratòria s’ha de fer en els llocs més saturats, no a tota Barcelona, perquè s’hi pugui invertir.
Doncs, el model és el de la Marina Port Vell, perquè estem parlant de turisme de qualitat quan en realitat del que parlem és de diners.
Si la Marina del Port Vell l’haguessin fet a la Zona Franca, cap problema. El que qüestionem en aquest cas és que s’ubiqui en el nou històric. Això vol dir que no es valora Barcelona perquè si t’estàs venent el port antic, que és una joia, és que no el valores. Valorar la ciutat vol dir obligar a aquells que fan negoci amb ella a invertir en ella, potser imposant salaris dignes. Això es fa amb mesures com la que hem presentat de salari mínim de ciutat. A Barcelona no volem que es paguin sous de misèria. Diuen “és que les empreses es marxaran”. No, perquè Barcelona és tan atractiva que al final et vindran aquelles empreses que reconeixen el seu valor i estan disposades a tenir gent treballant amb sous decents. Que això farà pujar el preu dels serveis? Probablement, però qui paga aquests serveis amb preus més elevats? Els visitants. El que volem fer és transformar la indústria turística en una indústria de més qualitat. Quan cobra un cambrer a Suïssa? Quin és el salari mínim a França? 1.457€. Si compares Barcelona amb Marsella, creiem normal que a Barcelona, ciutat d’èxit, magnètica, el salari mínim sigui de 756€?
Una altra mesura concreta: com solucionem el tema del top manta?
Sense estar al govern de la ciutat, estem presidint la taula del top manta. Les seves conclusions són: s’ha de trobar una sortida digna amb oportunitats per a tothom perquè puguin desenvolupar una activitat comercial amb dignitat, i s’ha de deixar clar que no es poden vendre productes il·legals, també perquè l’espai públic és de tothom i no d’uns senyors que volen fer negoci particular.
Última mesura concreta: què es pot fer per tenir una ciutat una mica més feminista?
Tenir alcaldessa no és un mal principi. No pel fet de ser dona és millor, però és una fita. Més enllà d’això, aquí el més important és que entre la gent amb responsabilitats a l’Ajuntament hi hagi un equilibri. Es poden crear regidories sobre feminisme, però el més important és que homes i dones tinguin igualtat plena d’oportunitats.
Com es pot regular la prostitució al Raval després del conflicte amb les Putas Indignadas?
Vaig parlar amb gent del col·lectiu, amb veïns de Robadors… els problemes són de convivència. Cal combatre les màfies amb mesures de seguretat. Després permetre que la gent exerceixi la professió que vulgui, sempre i quan no privatitzi l’espai públic. Una terrassa que impedeix el pas, no, un carrer atiborrat de manters, tampoc, i un carrer ocupat per la prostitució tampoc no és el nostre ideal. Hem de trobar formules perquè la gent convisqui.
Llavors es podia permetre que tinguin un edifici amb una cooperativa.
Sí, sí. Però s’ha de parlar molt amb els veïns, molt, fins a la sacietat i exhaustivament. I que tothom entengui què és el que està passant i s’entenguin entre ells.
