La Borda és la primera cooperativa d’habitatge en cessió d’ús de construcció nova de Barcelona, una finca que està en el seu tram final de construcció i de finançament amb la campanya #ultimafusta. En parla l’Adrià, un de les futures veïnes i membre de Holon, una consultoria de disseny d’experiència que col·labora en la conceptualització de la comunitat del nou edifici de Can Batlló.

Què és la Borda?
El projecte mira de coordinar la necessitat habitacional: els preus fluctuen i et foten la vida enlaire… La Borda proposa atacar l’arrel del problema que és la propietat del sòl i de l’edifici, i que aquesta es fa servir com un bé de canvi amb actors que especulen. La propietat col·lectiva es fa amb el dret, règim o cessió d’ús: la casa s’entén com un bé comú, igual que l’aigua, l’aire, el sol… passem per aquesta vida i fem servir energia i aquesta casa i aquella, però no ens pertanyen. Hi ha altres conceptes com l’autogestió per abaratir costos i sobretot per construir comunitat, que és el nostre lema. Gairebé tothom necessita una casa i això és una formació: empoderament, cultura del treball, funcionament assembleari, gestionar conflictes… la casa pot ser un punt de palanca, d’acupuntura social (com és el cau a través de l’oci infantil) per empoderar la societat civil. Després vindria el concepte de vida comunitària. Pisos més petits i espais comuns: rentadores, menjador, cuina i sala d’estar compartida, pisos per convidats, terrasses… Casa teva va passant del privat al comú gradualment. Un altre concepte seria la intercooperació: fer tot això dins l’economia social i solidària. Tots aquests eixos (no especulació, dret d’ús, autogestió, vida comunitària, intercooperació) podries fer-los separadament però volem potenciar l’economia cooperativa.

Això defineix un tipus de gent que hi viurà?
Socialment la Borda té sentit, neix i no es pot entendre si no és a Can Batlló. Ara som 60-40% homes-dones, amb una mica de tot. Hi viurem unes 60 persones. També hi ha 150 cooperativistes més perquè un dels elements principals és que es repliqui. Pots ser sòcia col·laboradora o expectant i promovem que aquestes formin un grup per fer una altra Borda. El factor més comú del perfil demogràfic seria un capital cultural elevat, en el sentit de cultura organitzativa d’autogestió: de projectes assemblearis, autogestionats…

En quin punt està el projecte?
Portem quatre anys i mig, hem fet mil històries: creació de la cooperativa, relació amb l’ajuntament, creació de grup, definició del projecte, la construcció… A Holon estem preparant dues guies: una per com fer una Borda i una altra per com dissenyar els serveis compartits dins una comunitat. L’obra acaba a finals d’agost, al setembre volem fer la festa final d’obra i les mudances a finals d’any.

Com es dissenya una finca en comunitat?
Tenint un objectiu clar i motivador, que deixi espai per a què la gent s’hi adapti i evolucioni, que creï tensió i direccionament. Hem intentat aprendre de tothom, preguntant, sent crítiques amb nosaltres mateixes. El més important és la gestió dels tempos i l’expectativa, flexibilitat en l’objectiu, molta comunicació.

Hi ha projectes a la ciutat paral·lels al vostre?
L’entitat Sostre Cívic ja havia començat amb projectes com la rehabilitació amb cessió d’ús al carrer Princesa. Hi ha altres espais que estan dinamitzant això. L’Ajuntament de Barcelona també va fer un concurs de cessió de sòls, un dels tres temes principals juntament amb el finançament i la creació de comunitat.

Com és la relació amb les administracions?
Va començar amb l’acord de cessió del sòl amb el consistori de Xavier Trias. Amb l’actual s’han tancat els detalls. Al meu entendre podrien posar moltes facilitats si ho compares amb altres ciutats, però van fent dins les possibilitats. S’haurien de posar més les piles en cessió de sòls. La PAH, el Sindicat de llogaters i l’ajuntament treballem pel dret a l’habitatge, però un dels problemes són les limitacions legals de la Generalitat i l’Estat. Proposem generar estructures cooperatives i col·lectivitzades que complementin les tasques per al dret a l’habitatge.

On queda el model de cooperativa d’habitatge dins d’aquesta estructura?
Un altre concepte de la Borda és la rèplica: si d’aquí a trenta anys som l’únic xiringuito ho considerarem un fracàs. No fem això per salvar-nos nosaltres, estem fent un esforç per a generar estructures que creïn un model. Proposem que sigui una alternativa, que la gent pugui llogar, comprar o fer-se cooperativista. Però no que es converteixi en un model de classe mitjana, com a Dinamarca. Els nostres pisos estan per sota del preu de mercat però hi ha gent que no té recursos per a això. El model és Copenhaguen: arribar a tenir un 30-40% (sent súper optimistes!) del parc d’habitatge en dues generacions per a regular el mercat davant l’especulació. Però cal temps, lleis, cultura… Per a mi, un dels objectius més importants és que la casa actuï com a punt d’acupuntura en tres eixos: formació social en la cultura de l’organització i l’emancipació, transformació econòmica (intercooperació i treure l’habitatge com a valor d’especulació), i el canvi d’estils de vida. A la Borda estem treballant la col·lectivització de les tasques de neteja (que no ho acabin fent les dones), de menjar (àpats comunitaris), energia verda… Un habitatge amb més convivència és per a certa gent i no per a altra, cada edifici escollirà. Els edificis i l’associació de veïns poden tornar a articular la vida com eren els carrers; al capdavall la casa passa a ser la xarxa de suport.

Quin és el comú denominador dels models de convivència d’una cooperativa d’habitatge?
Aquesta és la feina que tenim pendent: quina tipologia de grup social accedirà a cada un dels models. Dels conceptes bàsics, l’únic imprescindible és la no especulació i la propietat col·lectiva. Cal veure quins d’aquests aspectes són més mainstreamitzables. Com a Borda tenim clar que el model ho és tot. Després veurem què n’agafa la societat, d’això.