Les calçotades marquen el principi de la primavera i el començament de l’estació de sembra. Com si fos una pel·lícula de dibuixos, aquest fum amb olor a ceba surt de les terrasses i els patis interiors, dels parcs i de les places i arriba al teu nas —allà, just al bell mig de Gràcia! Mmmh! És un olor maco. És l’olor del dinar compartit, de casa, dels amics, de l’estiu que està per arribar. Però t’has arribat a preguntar si aquest calçot podria créixer a la mateixa terrassa on l’estàs cuinant? Nosaltres sí, i la Prithika Nair ens ho ha contestat al nostre article principal: “Going Green”.
She investigated rooftop gardens and whether or not the view over the city from Tibidabo could look like a cucumber jungle in 2026. Are those who claim that the city could produce half of her population’s annual veggie intake just dreamers? The short answer is a disappointing, “Probably, yes.” But bear with us for a moment, because this story is far from over. This is just the beginning.
Los estudios científicos de la UAB en Bellaterra del año pasado nos muestran que sólo con cultivar en el 8% de los tejados industriales de la Zona Franca satisfaríamos el hambre anual de tomate de 200.000 barceloneses. Y hay varios empresarios preparados y listos, esperando la ayuda de la administración pública para conseguir llevar a cabo una idea con la que saldremos todos ganando.
Así que intentemos quitarnos el hedor del Mobile World Congress de nuestras narices y concentrémonos en el reto de verdad: el calçot i el futur de la nostra ciutat, la ciutat en la qual hem decidit viure i (pro)crear. Let’s go green. Indeed, let’s create a jungle so deep that the rest of the world can’t find us
