El món sencer està governat per la gastronomia. L’art de preparar menjar no només està a la cuina: en trobem al carrer, a les cançons, al cinema, als llibres. Està present a les nostres vides i ha esdevingut trendy i trendsetter entre el públic més jove. Per això, les xarxes socials –sobretot els influencers– se’n fan ressò.

Estem vivint un canvi sociocultural on la preocupació per la sostenibilitat i per la salut, l’estil de vida i un cert hedonisme impacten directament en els nostres hàbits alimentaris i gastronòmics. Paral·lelament, aquest canvi ha fomentat l’aparició de nous conceptes, restaurants i espais gastronòmics amb propostes de valor assequibles, arriscades i molt instagramables. La gastronomia s’ha convertit en un mitjà d’expressió brutal amb tots els ingredients necessaris per comunicar conceptes, idees i emocions. Si hi ha qui transmet missatges a través de paraules, ara també hi ha qui ho fa a través d’un altre material multisensorial: el menjar. Aquests nous contacontes són els food designers. Tant l’Elsa Yranzo, com el Martí Guixé, l’Álvaro Goula, el Pablo Figuera i la Raquel García produeixen experiències gastronòmiques amb alts continguts sensorials, artístics i creatius amb la missió de contar històries, fer-nos pensar i qüestionar els nostres hàbits i conductes. L’antropòleg Claude Lévi-Strauss ja ho va deixar caure: “el menjar no només és bo per menjar, també ho és per pensar”.

El concepte al que ens venim a referir és el Food Design, una nova disciplina creativa per presentar els aliments, així com repensar la seva concepció, la forma de preparar-los, servir-los, empaquetar-los i comunicar-los. Segons la Raquel García, dissenyadora catalana que ha cursat el màster en “Food Design and Innovation”, el punt de cocció actual és el següent: “els xefs ara també han de ser creatius, conscient i fer cuina sostenible, amb esperit crític, curiós, a l’aguaït de noves tecnologies i tendències en la gastronomia, però també en el món de la moda, l’art, la música, entre d’altres”. El paper dels food designers és el de complementar als xefs, traient el millor d’aquest nou rol i visibilitzar-los comunicant la seva activitat de la manera més efectiva possible. “L’aportació dels eating designers al tàndem xef-dissenyador és la de liderar una nova consciència culinària plegats”, puntualitza la dissenyadora.

Molts food designers estan apostant per projectes de reutilització d’aliments i nous rituals a l’hora de menjar que sacsegin consciències, permetent-nos ser el més sostenible possible.

Recentment, l’Elsa Yranzo ha col·laborat amb “Primitive Contatto”, una experiència gastroartística organitzada a la sala The Macallan, a Barcelona, amb l’objectiu de restablir el contacte amb altres persones, la terra i el menjar, eliminant els utensilis i els plats i dissenyant un menjar diferent per gaudir i experimentar amb les mans. Precisament, amb aquesta experiència els comensals han tastat els aliments amb els dits i així, els han percebut de forma més directa i sensorial. A més, aquesta food designer, juntament amb el dissenyador industrial Sebastian Alberdi, també ha creat vaixelles noves, com ara unes fetes de trossos de roca pel projecte “In the Bauhaus Kitchen”. Aquest canvi de relació elimina les fronteres alimentàries i la nostra percepció física, com els coberts i els plats.

El Food Design pot semblar un camí sostenible a priori –treballa amb un material que es consumeix–, però realment, neix amb la voluntat de contribuir a la sostenibilitat a través dels nostres hàbits de consum alimentaris i per tant, apropant-nos a un consum més just pel planeta. Dins del radar d’aquesta disciplina crítica hi ha la filosofia del “Zero Waste” i la d’utilitzar productes locals i de temporada, ja que té l’objectiu de conscienciar a les persones sobre l’origen i la raó de ser dels plats. Per exemple, l’Elsa Yranzo ha participat en l’exposició “Plastic”, al Museu de la Vida Rural de la Fundació Carulla, aconseguint que els visitants poguessin reflexionar, tocar, sentir i inclús, menjar aquest nou teixit que sembla imprescindible en les nostres vides, aquesta segona pell artificial i monstruosa que ho envolta i ho destrueix tot: el plàstic.

De fet, “molts food designers estan apostant per projectes de reutilització d’aliments i nous rituals a l’hora de menjar que sacsegin consciències, permetent-nos ser el més sostenible possible. Per exemple, estan donant a conèixer nous aliments, com els fongs, insectes o algues que responen a la pregunta: què farem per alimentar-nos l’any 2050 amb dos mil milions de persones més? El Food Design té la resposta”, conclou la Raquel.