Alarma urgent! Una gastro-reivindicació

Alarma urgent no és el nom d’un celler, ni d’una cooperativa hipster. Sovint en aquesta època de l’any estic molt content, però enguany el territori que em fa sentir orgullós està tocat. L’estat d’excepció fa dies que està instaurat al sector agrari, ferit per uns preus irrisoris que obliguen als pagesos a llençar la fruita i verdura al terra a causa del baix preu de compra (i sí, estem dient que els pagesos haurien de, fins i tot, posar diners al final del procés). En tenim un clar exemple amb el raïm, sector en el que grans corporacions marquen el preu amb números que no es veien des del segle xx.

És evident que les grans superfícies no ajuden, i que el consumisme descontrolat fa mal. Però a nivell individual, tenim força! Podem decidir on comprar i què consumir. Hem de prendre consciència de que estem aniquilant el cultiu català. Sovint se’ns remou una mica l’estómac quan sabem el que mengem i com ho fem. Cap de nosaltres pensa en anar en banyador al mes de gener, però en canvi volem tomàquets. Tampoc aniríem amb anorac per la Barceloneta a l’agost, però volem bolets als nostres àpats.

Entenc que anar de foodie-progre fa mandra, però amb petites accions individuals (o col·lectives) podem ajudar a mantenir un sector primari tocat i necessitat d’un suport més fort que mai. Segurament el capitalisme és imparable, però podem lluitar més del que ho fem. Sortim de Barcelona i voltem, sortim i coneixem, sortim i preguntem! Comencem a viure d’una manera sana i intel·ligent, és la nostra responsabilitat.

No és just i no permetrem que es maltracti la pagesia. Hem de dir prou i ho hem de dir entre tots. Ara més que mai, us necessitem.

Visca la pagesia!