Menjar industrial versus menjar de l’àvia “Productos caseros en un estand de supermercado: mal, es un oxímoron;
es como decir ‘instante eterno’. Si tiene un parking que pone ‘operarios, entrada de camiones’, eso es una industria. Si hay chimeneas de 20 metros echando vapor de agua, eso es una industria. Y las industrias hacen,
por definición, cosas industriales y no caseras.
Un truco: si veis tres paquetes unidos por un cartón, y un plástico que pone ‘pack indivisible’, eso no lo ha hecho una abuela, eso lo ha hecho la industria (por mucho que ponga hecho por la abuela); porque las abuelas no están en las industrias, las abuelas no saben lo que es la cloramina T, no saben qué es la caseína. Entonces si ves a una abuela en una industria, ojo, ¡duda de ella! Si queréis comida casera, a cocinar o a vuestras abuelas.” Aquestes són paraules transcrites d’un vídeo de l’Aitor Sánchez García, dietista-nutricionista, tecnòleg alimentari, investigador, educador i sobretot divulgador que amb molt humor —i una mica de mala llet— desmunta mites i destapa veritats sobre la indústria alimentaria. Un bon personatge per anar seguint a les xarxes (la seva web és www.midietacojea.com).
Algunes de les multinacionals amb més beneficis del món es dediquen a la fabricació de menjar: FABRICACIÓ de menjar; no cultiu, ni producció, ni recol·lecció, ni distribució, sinó FABRICACIÓ. I encara que mentre ho escrivim ens segueix semblant un gran oxímoron, (copiant la paraula de l’Aitor), una gran quantitat de menjar que hi ha al supermercats es fabrica a partir d’aliments que ni tant sols podem reconèixer de quin arbre, planta o animal provenen.
Ens hem distanciat totalment dels processos mitjançant els quals la matèria primera de la naturalesa es transforma en coses que són imprescindibles en la nostra vida. Aquest fet està alterant el nostre concepte del que és l’alimentació. Pensar que els aliments estan connectats amb la naturalesa, el treball humà o la imaginació és difícil d’entendre quan ens arriben empaquetats i preparats per a consumir. El menjar es converteix en una abstracció (com altres productes que consumim) i, llavors, és molt fàcil que ens venguin versions sintètiques de coses reals; no seria la primera vegada que veiem a un nen (o no tant nen) llepant la foto del brunch que algú acaba de penjar a l’Instagram… Al cap i a la fi, ens alimentem a base d’imatges.
[gdl_icon type=»icon-asterisk» color=»#222″ size=»18px»]El projecte “Cocinar és un acto político” pren forma de tallers quinzenals a l’espai nyamnyam. Més info a nyamnyam.net
