UNA COSA LIGHT
Les Vetlles en un veïnat de Dikanka, de Nikolai Gogol (Males Herbes, 2019), són una sèrie de relats explicats per vàries veus a la vora del foc. Són històries inconnexes que conformen la realitat del poble, dels seus habitants i visitants, però també l’imaginari ric en supersticions, folklore i màgia del món rural. Hi ha sàtira, hi ha humor de rondalla, hi ha vicis i virtuts, ingenus i macabres. Gogol va escriure els 8 relats entre 1831 i 1832, quan tenia 22 anys i tot just havia abandonat el poble matern per mudar-se a Sant Petersburg.
UNA COSA HEAVY
El llibre es titula El Dolor (LaBreu/Alianza, 2019). Ras i curt. No hi ha trampa, no és una història en què espiarem el patiment de reüll, sinó que ens el posaran davant la cara, ben a prop, per abocar-nos-hi. Marguerite Duras demana valentia. En aquest cas, la necessitem per acompanyar-la en una situació de desesper brutal: el 1945, Duras esperava el retorn del seu marit Robert Antelme del camp de concentració de Dachau, angoixada per l’expectativa de rebre un home desfet. El Dolor parteix dels diaris que Duras escrivia en aquells dies, i inclou quatre relats més entorn de vides més o menys quotidianes en els dies de la Resistència.
I POESIA
Guim Valls és un jove poeta barceloní. Ha publicat dos llibres, Quincalla del segle (Roure, 2015) i La mà dins la roda (Viena, 2017). Podríem definir la seva poesia amb la paraula “potent”, o “intensa”, o “veloç”, però seria un error perquè no cal definir-lo, cal llegir-lo i deixar-se arrossegar. En els seus versos hi trobem vertigen davant d’una realitat crua que ens mira o que ens pega a la cara i ens repta. Ell s’hi exposa, però li respon. També cal escoltar-lo, doncs, com a rapsoda que és, posseeix la dicció, el ritme i un estil que carrega les paraules de pes i d’una mena de violència.
