UNA COSA HARDCORE
La bellíssima i intel·ligent Esther Greenwood és la protagonista i alter ego de Sylvia Plath a La campana de vidre (Periscopi / Literatura Random House, 2019). En aquesta novel·la publicada el 1963, la poetessa nord-americana ens fa partícips d’una disbauxa estrepitosa envers els límits de la bogeria. Narrada amb una preciositat immensa, la trama ens endinsa en un món terriblement poètic que planteja la fragilitat del seny o de la campana de vidre que ens permet estar al món. La nova traducció al català de Marta Pera Cucurell irradia la màgia pròpia de Sylvia Plath.
UNA COSA SUBTIL
Les tres històries que composen Nivells de vida, de Julian Barnes (Angle, 2017 / Anagrama, 2014) són inconnexes, si bé de la distància —temporal, espacial i narrativa— entre l’una i les altres neix un relat comú. El repte de la conquesta del cel amb els primers globus aerostàtics, l’enamorament pur, tendre i fervorós i l’experiència en primera persona de la pèrdua de l’estimada, deixen en qui llegeix una sensació vaporosa, etèria, que reconquereix la bellesa de la finitud i de les afliccions, per continuar l’aventura sense por de la memòria.
I POESIA
Cal tornar, de tant en tant, a Joan Brossa. El llibre Poemes transgredits publicat per Nórdica (2019) recull amb encert vàries de les facetes del que fou reconegut sobretot per la seva poesia visual. Aquí, però, hi trobem també una destresa brillant a l’hora d’aplicar la mètrica: sextines i sonets que capgiren la llengua i el pensament, experiments amb les formes mínimes, poemes en prosa que ens interpel·len i que, com a lectors, ens fan escriure. No hi manquen, però, algunes de les seves grans obres visuals, d’una senzillesa reveladora que fa emergir la meravella del llenguatge.
