Llegiu! La invasión del pueblo del espíritu

Juan Pablo Villalobos ens convida a formar part de la ment de Gastón, perplex protagonista de La invasión del pueblo del espíritu (Anagrama, 2020). Una vida costumista en companyia del seu millor amic, Max, i del seu gos, Gato, comença a trontollar amb l’apropiació de negocis autòctons per part dels orientals, i encara més amb l’arribada d’en Pol des del centre secret d’investigació Tundra o el contacte amb la Asociación de Sanadores Tradicionales de la Península… girs que Villalobos introdueix i desenvolupa amb un enginy brillant per narrar una història de conspiranoia i del lloc indiscutible que la ficció té en la realitat.

La balada del cafè trist, de Carson McCullers (L’Altra Editorial, 2016), és el nom del relat principal d’un recull exquisit. Personatges pintorescos, amb habilitats inesperades, en moments crucials de la seva vida. Així podríem aglomerar totes les històries, però ens perdríem la perfecció d’estil, la riquesa i la subtilesa d’una escriptora que construeix intimitats i escenaris teatrals amb una destresa prodigiosa. Les reflexions de fons —les contradiccions i els residus de l’amor, el virtuosisme, les mentides que ens sostenen— són punyents i carregades de poesia. La traducció de Yannick Garcia és espectacular.

Joan Josep Camacho Grau és un poeta emprenyat. Com un rapero en una batalla de galls, assenyala i provoca amb art i sorna el gruix de poetes a qui considera Orfeus de tercera (LaBreu Edicions, 2015). Ho fa sense pèls a la llengua i amb un estil difícil de contestar. Però aquest no és un poemari de l’odi, ni tampoc un divertiment gratuït: hi ha feina i encert per a que hi trobem afecte, amor pels seus i per la poesia majúscula; (parafrasejant) s’obre el pit i es treu el cor, perquè hi veiem el que hi du “gravat a foc / la paraula / paraula”.