Sarah Cooper va treballar a Google (i segurament a més llocs, però, perquè entengueu el que vinc a dir, ja n’hi ha prou amb deixar anar aquest nom). Farta d’aguantar el mansplaining (“homes explicant a dones de què va la vida i els misteris de l’univers, perquè soles no arribaríem enlloc”), o de ser tractada com a “mandona” per realitzar la seva feina amb el mateix criteri que seguiria un home en la seva mateixa posició, ens regala un llibre-bíblia: How to Be Successful Without Hurting Men’s Feelings.
Manual per evitar córrer el risc de suportar comentaris i actituds misògines
Aquest manual mostra les dues versions antagòniques que una dona en posició de poder pot emprar per a desenvolupar la seva feina. Amb una, a través de la seguretat i la fermesa, serà criticada i suposarà una amenaça per al rol de poder dels homes, amb l’altra, tot serà més còmode (per a ells), i això és el que compta, no?
Així, per evitar córrer el risc de suportar comentaris i actituds misògines, l’autora ens proposa que enlloc de dir: “És exactament el que acabo de dir”, quan un company de feina diu el que ja hem expressat, diguem: “Gràcies per expressar-ho tan clarament”. Quan detectem un error, enlloc de dir: “Aquests números no estan bé”, diríem: “Perdona, aquests números estan bé? No n’estic segura, és que odio les mates”. Quan volem fer una aportació o expressar una idea pròpia (d’aquestes que a vegades tot i ser dones, també tenim), enlloc de dir-ho obertament, diguem: “Només estic pensant en veu alta, però què us sembla…?”.
Sigui com sigui, i per molt important que sigui el teu rol, si ets dona, caldrà que el teu to sigui conciliador i que no sembli que tens les coses clares. I recorda, si tot falla, acaba recomanant l’autora, sempre pots posar-te un bigoti fals.
