Fa un dies parlavem de la necessitat de repensar la manera com entenem el món de la moda. La gent comença a entrendre que parlar de moda sostenible és necessari, tot i que en ocasions no tenim del tot clar de què parlem en realitat. És per això que al llarg d’aquest i propers articles tractarem d’explicar de quina manera podem fer del procés de producció de la roba un model més sostenible. Parlem, per començar, de les matèries primeres, tant d’aquelles d’alta tecnologia com de materials senzills i tradicionals, com el blat de moro.
A la fusió de moda amb tecnologia puntera en diem fashion tech. La idea és poder aplicar els darrers avenços tecnològics a la roba que fem servir habitualment, i tant serveix per definir aquelles peces que inclouen components electrònics com teixits fabricats en laboratoris. Dins d’aquest darrer grup trobem la marca WearPureTech, de la companyia Noumena. En aliança amb el laboratori Primlab han comercialitzat el CO2PURE, un material compost per minerals i fusionat amb polímers que s’imprimeix en 3D i absorbeix els gasos d’efecte hivernacle: CO2, NOx i VOCs.
Com expliquen Aldo Sollazzo i Laura Civetti, fundador i dissenyadora de Noumena, WearPureTech busca que “la roba no sigui més un objecte passiu”. Amb el llançament de la seva primera col·lecció, de línies senzilles, volen apropar-se a l’usuari i posar el material en el dia a dia de la indústria tèxtil. La seva acció és “crear una col·lecció per la gent que surt al carrer per revolucionar-se contra els efectes de la crisi climàtica”. Perquè no hi ha millor manera de fer la revolució que estar ben vestit (i ajudant a pal·liar els efectes dels gasos hivernacle!).
Però l’aplicació de l’alta tecnologia no és l’únic disponible per assolir una moda més sostenible. L’ús de materials senzills i tradicionals és el camí que segueixen a Hilaturas Arnau per crear fibres tèxtils totalment sostenibles.
Com explica Joan Santamaria, el seu sales manager, és habitual que utilitzin productes com el blat de moro, el cànem (un substitut del lli), el kapok ( que procedeix d’arbres grans i que s’auto regeneren fàcilment), i el ramie (una espècie d’ortigues). Aquests han de ser el futur en la moda. Santamaria destaca que són “materials reciclats convertits en fil i que generen un residu 0”, per tant en el seu taller apliquen el model d’economia circular.
Tant des de Noumena com des d’Hilaturas Arnau afirmen que per continuar sent sostenibles, la producció ha de mantenir-se de Km0. Civetti considera que el futur ha de passar per una idea global, com el CO2PURE, però una producció local i deslocalitzada (no distribuir el CO2PURE des d’un únic lloc, sinó que s’han d’obrir diferents punts de producció arreu del món). Tot el contrari que el fast fashion actual!
En aquesta línia, Santamaria apunta que el cotó orgànic no és el material més sostenible que ens podem trobar en la indústria tèxtil, ja que si l’hem d’importar des de Turquia l’impacte que genera segueix sent molt elevat (encara que la producció respecti el medi ambient). Per qualsevol matèria primera, si comencem a produir-la com a xurros i a distribuir a tort i a dret no hi haurà sostenibilitat que valgui.
Però si tenim clar que aquestes alternatives són perfectament valides a nivell de sostenibilitat, perquè encara no tenen un arrelament en el món de la moda? Principalment perquè la producció és cara (o més cara que la de les marques mainstream). I ja sabem que els consumidors ho volem tot bueno, bonito y barato. Aquest canvi de xip de la població, però, és com un peix que es mossega la cua, ja que no serveix de res canviar els hàbits de consum si no van de la mà d’una indústria compromesa.
Per això, de moment, la majoria de marques no hi estan apostant. Una reconeguda cadena sueca, per exemple, afirma treballar amb cotó orgànic però rebutja comprar materials a Europa i es proveeixen només de fibres que provenen des de Turquia cap a l’est. Algunes excepcions són Mango, que el 2019 va comprar 50 tones de fil reciclat, o algunes marques esportives que s’han posat en contacte amb Noumena interessats en el CO2PURE.
Passos petits, però passos endavant al cap i a la fi. Sembla que encara no tot està perdut i es comença a obrir una petita escletxa cap a l’ús d’una materia prima més respectuosa amb el medi ambient. Així que ja ho saps, fashion victim, anar ben vestit és molt més que anar trendy.
