“No mengem res que tingui ulls”, diu el text Las fronteras de la animalidad d’Andoni Luis Aduriz i Daniel Innerarity. Resulta que la nostra relació amb allò que és animal ha anat variant molt al llarg de la història humana, i al llarg de la nostra història personal també: tots llegíem contes amb porquets, conillets i pollets, adoràvem en Pingu, i avui dia, amb només dos anys de vida, els nostres fills i filles van bojos per la Peppa Pig.

[quote align=»left»]La zoofàgia agrupa a tots aquells que poden veure cames, cors, caps en els seus plats amb tranquil·litatDe petits —en un tant per cent molt elevat— tots menjàvem carn, i segurament en els nostres petits cervells hi va haver algun punt de conflicte per poder entendre perquè ens menjàvem els que havien estat els nostres herois…

D’adults tampoc acabem d’estar còmodes amb aquesta similitud / diferenciació, ja que sabem que tenim propietats compartides amb els animals, sobretot els mamífers. Això ha despertat una doble lògica en no-saltres, descrita per l’antropòloga Noëlie Vialles: la zoofàgia, que agrupa a tots aquells que poden veure cames, cors, caps en els seus plats amb una normalitzada tranquil·litat; i per altra banda, la sarcofàgia que agrupa als que mengen “carn”, com a matèria exclusivament comestible, on res ens recorda a quan “allò” estava viu; aquí podrien entrar totes les classes d’hamburgueses, choppeds, salsitxes o fins i tot filets de peix i carn ecològica, però sempre negant “l’animalitat” d’aquesta carn.

Però la ciència ha posat en qüestió aquesta diferenciació amb els animals en camps com la intel·ligència, el llenguatge, l’organització social, tot demostrant que altres espècies poden disposar de formes semblants a la humana en aquests camps. A més sabem com cada cop es defensen més els drets dels animals, la gent es fa vegetariana i el mercat del menjar per a mascotes s’ha convertit en un sector important.

Així que la ciència d’alguna manera re-animalitza a l’home, mentre que la civilització humanitza a l’animal. Per això segurament cada cop hi ha més gent que es qüestiona si menjar carn és legítim, si té sentit, si li està “permès” menjar un ésser que el “mira”.

[divider]
[space height=»20″]

[gdl_icon type=»icon-food» color=»#222″ size=»18px»]Bibliografia: Cocinar, comer, convivir de Andoni Luis Aduriz y Daniel Innerarity.
[gdl_icon type=»icon-food» color=»#222″ size=»18px»]Més info de les activitats i propostes de nyamnyam a: www.nyamnyam.net