No corren bons temps per als fashion victims. El confinament ens ha condemnat al màxim dels ostracismes. I és que ja no es pot ni lluir palmito sortint al carrer a córrer. No importa les hores de (tele)treball que ens esperin, ni les quedades amb amics i família via videotrucada. Tampoc els mil i un challenges en els quals ens etiqueten per Instagram ni les classes en streaming que fem a través de Zoom (en les quals només els més agosarats opten per obrir la càmera). És millor que no ens enganyem, són dies de “en pijama y a lo loco”: còmode, calent i apte per a qualsevol classe d’activitat.

Perquè en aquests temps de quarantena s’han acabat els maldecaps a l’aixecar-se al matí, obrir l’armari i oh, sorpresa, no saber mai que posar-se. Recordeu, pijama prêt-à-porter és la vostra solució i es convertirà en el gran aliat mentre canteu (com si fóssiu de Mecano) a ple pulmó des del balcó “hoy me quedo en casa guardando la cama…”. Com si ens quedés alguna altra opció!

Cert és que no tenim opció de sortir al carrer (i val més que no ho feu!), però a qui potser sí que li donarem una nova oportunitat serà al medi ambient. Ja hem pogut saber que només en els primers dies de confinament la contaminació a Barcelona s’ha reduït notablement. Però que passa amb la indústria tèxtil? D’una banda, els centres comercials i les botigues que no són de primera necessitat (i no, la roba no ho és) estan tancats. Per tant, no hi ha gairebé manera viable de comprar-ne, a no ser que sigui per aplicacions o online (si vosaltres no voleu sortir, tampoc feu que us ho portin a casa, que per unes setmanetes sense comprar roba tampoc us passarà res).

Potser la quarantena en servirà també per fer una reflexió personal i adonar-nos de tota la roba innecessària que tenim i que hem comprat com si fos de primera necessitat.

I si ningú en compra, qui la produeix? Doncs pel que sembla algunes cadenes han deixat jerseis i vestits arraconats (no us preocupeu, només és momentani) per a després del confinament. Perquè tal com hem pogut saber, una part de la indústria tèxtil del país s’ha bolcat a produir mascaretes quirúrgiques. De fet, estimen generar-ne fins a 160.000 al dia. A més, utilitzaran el mateix teixit per produir bates què s’utilitzen als hospitals. Sembla que això de l’economia circular tira en temps de crisi. Tant de bo ho fes sempre.

A part de la reorientació del sector, potser la quarantena en servirà també per fer una reflexió personal i adonar-nos de tota la roba innecessària que tenim i que hem comprat com si fos de primera necessitat (o paper de vàter, en aquests temps que corren). Veure com la nostra obsessió amb el fast fashion ha posat un granet de sorra (o bastants) en aquesta indústria de gran petjada ecològica. Un sector que utilitza 93.000 milions de metres cúbics d’aigua anualment (una quantitat suficient perquè sobrevisquin 5 milions de persones) i que produeix el 8% dels gasos d’efecte hivernacle, segons dades publicades per l’ONU.

“Doncs d’acord, el fast fashion ja no mola (en realitat ha molat mai). Però jo què hi puc fer?” Ben fàcil! L’ideal seria que a l’hora de comprar la roba poguéssim conèixer d’on ve, com ha estat confeccionada i quins materials s’han emprat. Però en la realitat res no és tan senzill (a més tots tenim aquell puntet hipòcrita que fa que a vegades això no ho vulguem veure). Llavors, el que podem fer és intentar reduir el nostre consum. Una bona opció és heretar roba (mares, pares, germanes, germans…), perquè ja ho sabeu: el vintage sempre torna. A més, tampoc estaria de menys que tota aquella roba que tenim en bon estat i que ja no ens posem (i no ens enganyem, la temporada que bé tampoc ho farem) la donéssim. Be supportive my friend.

Potser el “divinisme” en temps de coronavirus ens servirà perquè quan sortim de nou de les nostres coves, no ho fem igual que quan ens hi vam haver de confinar. Almenys un dels molts aprenentatges que segur ens deixarà és que comprem més roba de la que veritablement necessitem. Així que ja sabeu, llarga vida al pijama prêt-à-porter (però recordeu de canviar-lo sovint)?.