Sharing is caring! Aquest ha estat un plantejament molt popular durant els darrers anys pel que fa al transport. Primer va venir el Bicing, el popular servei de bicicletes d’ús compartit que porta en marxa des de 2007. Una forma innovadora  d’utilitzar un transport alternatiu i ecològic sense haver de patir per on guardar la bici quan no es fa servir. El gran èxit de la iniciativa va calar fons dins els emprenedors i l’ús compartit va arribar a la moto, donant lloc al conegut com a motosharing.

Ara fa quatre anys, Cooltra – una de les empreses més potents del sector de la mobilitat compartida- va crear eCooltra: un servei que es dedicava exclusivament al sharing de motos elèctriques. Més empreses, com la cridanera Yego o Movo, es van anar sumant al mercat del motosharing arran l’èxit de la primera. Malgrat els petits entrebancs que hagin pogut anar patint pel camí, aquestes companyies se n’havien anat sortint prou bé. Fins ara.

L’Ajuntament va decidir establir un màxim de permisos i el resultat final ha estat una distribució de 6.958 llicències entre 21 empreses diferents que ha fragmentat el sector de manera que perjudica tant a les empreses com als usuaris.

I és que sembla que l’hecatombe ha arribat al sector amb la nova normativa del consistori que regularà el mercat. L’origen de la mesura es remunta a principis de febrer, quan l’Ajuntament va decidir posar fi a una situació que qualificava d’“al·legal” per la manca de legislació municipal sobre les motos elèctriques d’ús compartit que circulaven per Barcelona. Així, es va decidir establir un màxim de llicències a distribuir entre les empreses que passessin els requisits necessaris per incorporar-se al mercat del motosharing. El problema és que el nombre d’aquests permisos es va fixar amb independència de la quantitat d’empreses que s’afegissin; i el resultat final ha estat una distribució de 6.958 llicències entre 21 empreses diferents que ha fragmentat el sector de manera que perjudica tant a les empreses com als usuaris. Això obre les portes al que serà un mercat extremadament competitiu.

D’entrada, les més afectades per la iniciativa són les empreses que ja es trobaven operant en el sector, com Yego, Movo, Acciona o la pionera eCooltra. L’última veurà com la seva flota de 2.300 motocicletes elèctriques passarà a reduir-se a 331 de la nit al dia. La pèrdua de la circulació de 2.000 vehicles suposa un fort revés pels qui van dur el motosharing elèctric a la Ciutat Comtal. Sens dubte, és per aquest motiu que des de l’empresa no s’han quedat callats.

El CEO d’eCooltra, Oriol Marimon-Clos, titlla la iniciativa de «defectuosa en més d’un sentit». En primer lloc, creu que el nombre de llicències és insuficient, donat la flota de motos elèctriques ja existent a Barcelona. També assegura que els criteris qualitatius als quals eren sotmesos les empreses per poder ostentar a les llicències eren del tot incoherents, fins al punt que «era gairebé més rendible apostar pel projecte i fracassar que no pas no intentar-ho». També denuncia l’afectació que això tindrà sobre els seus usuaris, que, acostumats fins ara a una alta disponibilitat de vehicles per moure’s per la ciutat, veuran una absurda reducció de vehicles pel seu consum.

Si bé fins ara podia ser fàcil trobar una moto allà on estiguessis, en un futur molt proper la situació es complicarà molt. Aquesta situació obligaria als usuaris a donar-se d’alta en tantes empreses com hi hagi al mercat per tenir sempre un vehicle disponible.

Perquè aquesta fragmentació no només és perjudicial per a l’empresari – que d’ara endavant tindrà poc marge de maniobra competitiva-, sinó que també és fatal per l’usuari. Si bé fins ara podia ser fàcil trobar una moto allà on estiguessis, en un futur molt proper la situació es complicarà molt. Per il·lustrar-ho una mica: la clienta de Yego que amb un toc a l’app ja disposava de diverses motos a la Ciutadella, ara es trobarà que en aquella zona hi ha 15 motos d’ús compartit, però ni una sola de la marca que li cal. Aquesta situació obligaria als usuaris a donar-se d’alta en tantes empreses com hi hagi al mercat per tenir sempre un vehicle disponible. Com us podreu imaginar, aquesta és una solució nefasta. Us imagineu el caos de mirar a 21 aplicacions per trobar una moto elèctrica per la zona? S’arribaria abans al destí anant a peu!

Amb tot, si algú n’ha sortit prou ben parat, aquestes són les noves empreses que han aprofitat l’oportunitat i s’han embarcat al negoci del motosharing. Tot i que no deixa de ser una aposta arriscada, és cert que la regulació ha suposat una oportunitat perfecta per incorporar-se al mercat de la mobilitat compartida. No obstant, tampoc hi ha res que asseguri la seva continuïtat en un sector on la competència serà cruenta, i on haurà de lluitar contra companyies més veteranes que ja compten amb fidels usuaris i anys als carrers barcelonins.

Tanmateix, l’història no acaba aquí. Després de les dures crítiques, l’alcaldessa Colau ha acabat reconeixent en una entrevista que el repartiment de llicències no és l’idoni, i es parla de la possibilitat d’una regulació diferent de la que fins ara s’ha plantejat. Així doncs, el consistori es planteja ara una rectificació per millorar una situació d’allò més enrevessada en la què l’Ajuntament s’hi ha ficat tot solet.