«Quan un aliment fonamental com el pa interessa als fons d’inversió i capital risc és que alguna cosa no va bé.»
Males noticies pel panarra. La mercantilització salvatge del pa sembla no tenir aturador:
Europastry, líder a l’Estat en la producció de massa congelada de pa i pastisseria industrials que podem trobar a llocs insospitats, és una empresa familiar, amb un 20 % de participació del fons de capital risc MCH Private Equity, que fa temps està preparant la sortida a borsa. Tenia els forns de pa Molí Vell, l’Obrador i Santagloria. El 2015 els va vendre al fons d’inversió Nazca que les va adquirir a través de la plataforma de restauració multimarca Foodbox. El 2016 va tancar Molí Vell sense preavís i va acomiadar els treballadors sense acord.
Més exemples? Corpfin Capital és una gestora de capital risc que va adquirir la totalitat del Fornet. L’entitat de capital risc Ardian va comprar Berlys i Bellsolà i les va fusionar al grup Monbake per ser competència d’Europastry. També el capital xinés ha entrat amb força en aquesta bombolla, adquirint franquícies com les 365, propietat de Pomposo S.L. (el nom no és conya), o creant marques com Massamara que de massa mare no té res. HIG, grup inversor made in USA, ha comprat les cadenes cafè&te i Panaria, ambdues amb model de negoci de franquícies, que és el de la majoria d’aquestes marques.
En aquest poti-poti, on per manca d’espai hi falten actors, hi ha un denominador comú: són cadenes que despatxen pa (però no sempre el fan) de farines estandarditzades i tenen zona de cafeteria. Qui molt abraça poc estreny. Si preguntes sobre el pa o farines les respostes són decebedores o hilarants.
Una excepció la trobem l’any 2017 quan el fons Suma Capital adquireix el 32,5 % de Turris per ampliar de 12 a 24 botigues. En aquest cas, les botigues són pròpies i el pa el fan in situ.
El que cal destacar, però, és que quan un aliment fonamental com el pa interessa als fons d’inversió i capital risc és que alguna cosa no va bé. Els gestors de capital busquen el màxim rendiment en detriment d’altres qüestions com la qualitat, un preu just, salut o sobirania alimentaria.
Un recordatori pel panarra: Barcelona encara és plena de petits forns no franquiciats o pertanyents a grans cadenes i alguns d’ells busquen l’essència amb ètica i honestedat. Conservem-los!
