Posar una bossa a la paperera, omplir-la de brossa, lligar bé la bossa, treure-la, dur-la al teu contenidor més proper i llençar-la allà. Aquesta és la mecànica més comuna entre els barcelonins a l’hora de reciclar i llençar els residus que produeixen.
Tanmateix, hi ha barris de Barcelona en què hi ha instaurat un sistema diferent: la recollida selectiva de residus. Aquí, el que fan els veïns no és dur les seves deixalles al contenidor més proper, sinó que les deixen davant del portal de casa seva i el personal responsable de neteja les passa a recollir. Aquest és el cas del nucli antic de Sarrià, on ja fa més de dos anys que l’Ajuntament va implementar el sistema de recollida selectiva de residus porta a porta (PAP).
Aquesta iniciativa consisteix en què el personal responsable de la recollida de la brossa va a cada porta i recull els residus de les cases en fraccions. En el cas de Sarrià, hi ha un calendari establert que indica els veïns quina fracció dels seus residus han de treure cada dia, sempre entre les 20h i les 22h. Així doncs, l’orgànica i els productes sanitaris s’han de deixar al carrer dilluns, dimecres, divendres i diumenge. Els plàstics i metalls es recullen els dimecres i diumenges, mentre que el paper i el cartró els divendres. En darrer lloc, el rebuig només es passa a buscar els dilluns.
Aquesta organització ha contribuït a un augment del reciclatge al nucli antic de Sarrià. Segons explica Leo Bejarano, membre de la vocalia de Medi Ambient de l’Associació de Veïns de Sarrià (AVS), durant el primer any del porta a porta el percentatge de reciclatge es va triplicar, passant d’un 19% a gairebé un 60%. Així doncs, en un sol any, Sarrià va passar a ser un dels barris que menys reciclava de la Comtal a reciclar un 21,4% més que la mitjana de la ciutat (que actualment es troba vora del 40%, molt lluny encara del 55% que cal assolir de cara al 2025, segons marca la directiva europea).
«No només s’aconsegueix un augment en el reciclatge, sinó que també una reducció en la producció de residus”
Un efecte col·lateral positiu és que, arran de la implementació del PAP, les quantitats de residus que la gent produeix a Sarrià ha disminuït. “El motiu del canvi és que la gent, quan recicla, pren més consciència de tots els residus que generen i pren més consciència de tots els residus que generen i els intenten reduir”, assegura Bejarano. “Això ha passat a Sarrià i a qualsevol municipi on s’ha implementat un sistema de recollida selectiva de residus: el nombre de tones de residus produïts anualment disminueix. D’aquesta manera, no només s’aconsegueix un augment en el reciclatge, sinó que també una reducció en la producció de residus”, conclou.
Semblaria, doncs, que el porta a porta és un sistema prometedor que interessaria instaurar a tota la Comtal a fi d’augmentar les xifres de reciclatge de la ciutat. Tanmateix, la recollida selectiva de residus no és un sistema pràctic a tota Barcelona. “El porta a porta es pot desenvolupar en els barris històrics, similars als pobles amb casas en comptes de pisos; en canvi, a zones com l’Eixample, on en una illa de cases poden viure milers de persones, el porta a porta seria insostenible”, assegura Bejarano.
«A zones com l’Eixample, on en una illa de cases poden viure milers de persones, el porta a porta seria insostenible”
“A les zones amb més densitat de població s’hauria de plantejar un contenidor intel·ligent, un sistema amb el qual cada habitatge comptaria amb una targeta identificadora que permet obrir els diversos contenidors de residus”, proposa el membre de la vocalia de Medi Ambient. Un afegit positiu a aquest sistema és que permetria una reducció en la taxa de residus en funció de l’ús per aquells ciutadans que hagin reciclat més al llarg de l’any; de manera que com més hagi reciclat un individu, la seva taxa de residus seria més baixa.
L’èxit de la iniciativa ha permès que, malgrat els petits inconvenients esmentats, el consistori no s’aturi a l’hora d’ampliar el PAP a altres zones de Barcelona. Molt recentment s’ha anunciat que es vol dur el porta a porta a tres nous barris amb poca densitat de població: Sant Antoni, Sant Andreu i Horta. La mesura sembla necessària i adient, considerant que els tres són barris històrics com el nucli antic de Sarrià. Els membres de l’Associació de Veïns de Sarrià, els impulsors inicials del porta a porta, estan entusiasmats amb aquesta notícia. No obstant això, remarquen que la iniciativa té diverses mancances a superar abans no sigui un sistema realment efectiu. “Estem preocupats perquè, dos anys després de la implementació del PAP, el percentatge de residus reciclats està caient en picat. Estem veient que els veïns estan traient la brossa, de vegades sense separar-la en fraccions, qualsevol dia i a qualsevol hora”, denuncia Bejarano.
Així doncs, darrerament s’ha donat una reducció en la quantitat de residus reciclats; de manera que les dades positives de Sarrià han reculat una mica. És per aquesta raó que des de l’AVS fa un temps que demanen al consistori que imposin un sistema de multes pels que incompleixin els calendaris del PAP. Tanmateix, l’Ajuntament s’ha mostrat reticent a implementar sancions econòmiques, argumentant que vol incentivar i fomentar el reciclatge per mitjà de reduccions en les taxes de recollida de residus, no per la imposició de multes. Des de l’AVS, però, no creuen que doni resultat, i asseguren que “la gent, fins que no se’ls imposa multes, no fa cas dels avisos que puguin rebre”, i que “fins que l’incompliment del PAP no impliqui sancions econòmiques, que és el que al final la gent fa cas, no serà un sistema sense mancances”. Ara bé, encara que no sigui infalible, qui no voldria un sistema de recollida de residus com aquest al seu barri?
