Els cossos de policia són els encarregats de vetllar per la seguretat ciutadana, l’autoritat comissionada de garantir la protecció de tota la població. Així doncs, és essencial que tots els integrants del cos estiguin en plenes condicions de fer la seva feina correctament.

Ja no només per la seva tasca de protecció, sinó per evitar abusos donats per la seva posició d’autoritat davant qualsevol ciutadà i la seva capacitat de fer ús legítim de la violència. Quan el poder del qual gaudeix un policia cau en les mans equivocades, els ciutadans poden convertir-se en les víctimes d’aquells que havien jurat protegir-los.

Cada dia es veuen nous casos d’abusos policials arreu del món, especialment per motius racistes i ideològics. Afortunadament, la consciència social sobre aquests abusos està augmentant, i cada vegada s’investiguen i es destapen més casos. Sense anar més lluny, l’any passat a Catalunya es van imputar a més de 50 agents del Cos Nacional de la Policia, segons l’informe sobre la violència institucional d’Irídia. Paral·lelament, dins del cos de Mossos d’Esquadra es van obrir expedients a 59 agents, dels quals un va ser arxivat i 22 van acabar en sancions, mentre que la resta no es van arribar a tancar. Això, però, només és la punta de l’iceberg, els casos que s’han investigat; n’hi ha molts més que no surten a la llum o que, quan s’intenten denunciar, acaben silenciats o ignorats.

Per tant, se’ns planteja un dubte: que no es fa res per impedir que certes persones puguin accedir al cos de policia?

La resposta és que sí. Tant a la Guàrdia Urbana com als Mossos d’Esquadra, els opositors han d’aprovar un seguit de diversos exàmens, tant de coneixements com psicològics, abans de poder convertir-se en agents. En ambdós casos, el procés de selecció de candidats vàlids consta de 3 fases: oposicions, un curs de formació i dotze mesos de pràctiques.

Dins la primera fase del procés, tant en el cos dels Mossos d’Esquadra com el de la Guàrdia Urbana, es dóna una prova de coneixements i cultura general. En segon lloc, ens trobem el test psicotècnic o aptitudinal, en el qual s’avaluen les habilitats de raonament numèric, verbal i abstracte de l’opositor. Les segueixen les proves psicològiques, les quals es divideixen en qüestionari de tipus test i una entrevista personal. A continuació, els examinats han de passar les proves físiques i mèdiques, així com una prova de coneixement de la llengua català (si s’escau). Finalment tenen lloc les altres dues fases del procés de selecció: la formació i les pràctiques, les quals duren més d’un any en total.

Quan vam preguntar als cossos policials sobre els exàmens psicològics, la informació proporcionada va ser tan escassa que vam haver d’entrevistar a algú que hagués fet tant les oposicions pels Mossos d’Esquadra com per la Guàrdia Urbana. Pere Allende (nom fictici) ens explica que la primera part de la prova consisteix en una llarga llista de preguntes que es dediquen a acotar el perfil psicològic de l’examinat, des de qüestions de personalitat fins a clíniques. L’extens nombre de preguntes i la relació que guarden entre elles fa que sigui molt complicat “aprovar” el test oferint un perfil fals, ja que una de les coses que es mesuren és la congruència entre les diverses respostes donades.

Quant a la segona part de la prova, en el cas de la Guàrdia Urbana, la part de l’entrevista es dedica més a plantejar casos pràctics i com els resoldria l’opositor. Allende explica que, en contraposició, l’entrevista dels Mossos d’Esquadra se centra més a acabar de polir els resultats del tipus test per perfeccionar el perfil de l’examinat. En els dos cossos, l’entrevista personal intenta garantir la veracitat i congruència en totes les respostes dels opositors, per assegurar que no hagin intentat enganyar a l’examen per oferir un perfil fals que els faria ser acceptats a la policia.

Addicionalment a tot aquest procés selectiu, dins dels cossos policials també es donen certs controls psicològics de forma esporàdica. En el cas dels Mossos, per exemple, qualsevol agent que vulgui un ascens o un trasllat també ha d’aprovar un control psicològic previ.

Semblaria, doncs, que el rigor dels exàmens no és el problema, així com tampoc ho seria l’absència de certes revisions esporàdiques dins del mateix cos. Aleshores, com pot ser que hi hagi agents que abusen del seu poder? Des de la Guàrdia Urbana admeten que els exàmens d’accés no són infal·libles, no són un filtre perfecte que garanteix que ningú pugui falsejar els seus resultats. Per tant, sempre hi haurà una petita possibilitat que algú que no hauria de ser policia, ho acabi sent.