Peces de roba localitzables, suèters musicals, llençols afrodisíacs i hidratants, coixins despertadors amb llums, dessuadores que canvien de color amb l’estat d’ànim, mallots de ciclistes amb calefactors, vestits que es dissolen en contacte amb l’aigua, camises que incorporen teclats o carregadors mòbils a les mànigues, samarretes que detecten la febre, i molt més. La reimaginació del tèxtil no és ciència-ficció. No és una fantàstica aventura futurista. L’univers de la moda tecnològica ha crescut com les plantes enfiladisses. Les possibilitats de portar tecnologia a prop del cos, inclosa a la roba o com a complement, ja són moltes. Tot i això, la majoria d’elles es queden, simplement, en això: possibilitats. O en prototips, per ser més exactes.

Per una banda existeixen els smart textile, que són teixits amb components d’electrònica, i, per l’altra, els teixits tècnics, que tenen diferents àrees d’acció, com ara la salut i el benestar –en aquest àmbit les aplicacions són múltiples, com mascaretes quirúrgiques o proteccions ortopèdiques–, l’esport, l’agricultura o la mobilitat, entre d’altres. Segons dades de l’AEI Tèxtils, el clúster català de teixits tècnics, aquests són del tot aplicables al mercat i ja hi ha més de cent empreses catalanes que s’hi dediquen, mentre que els teixits electrònics encara es troben amb molts d’obstacles per introduir-s’hi.

Molta gent no té cap problema en portar pells d’animals morts a sobre, però després no vol portar peces de roba electrònica. Inclús, hi ha molts dissenyadors que tampoc no volen o no saben fer-ne amb aquests components

Segons Oscar Tomico, cap d’estudis del Grau d’Enginyeria de Disseny Industrial de l’Elisava, durant els últims anys s’està parlant bastant sobre investigació i educació al món del tèxtil, però aplicar aquests projectes de recerca al mercat està costat molt més. Per a ell, el motiu principal és que aquests materials plantegen un gran dilema de sostenibilitat: “Els smart textile combinen dues indústries molt controvertides, que són la moda i l’electrònica. Molta gent no té cap problema en portar pells d’animals morts a sobre, però després no vol portar peces de roba electrònica. Inclús, hi ha molts dissenyadors que tampoc no volen o no saben què fer-ne amb aquests components”. De fet, en aquests moments s’han creat moltes start-ups en l’àmbit dels smart textiles, però a l’hora de la veritat l’única empresa local que s’hi dedica és Sensing-Tex, amb seu a Barcelona.

Per fer-nos la vida més pràctica i aconseguir que aquests teixits arribin al mercat de forma assequible, alguns centres d’innovació tecnològica, dissenyadors, empresaris i universitats de Catalunya estan treballant junts. “Les funcionalitats requerides d’aquests nous materials fan imprescindible la col·laboració del tèxtil amb altres sectors i la multidisciplinarietat dels professionals que hi treballen”, ens comenta l’Ariadna Dentrell, responsable de la gestió executiva de l’AEI Tèxtils. Per exemple, l’Ariadna ens explica que, des de la seva associació, han impulsat el projecte CONTEXT, una xarxa europea d’experts en materials tèxtils avançats, amb l’objectiu d’unir esforços a escala europea per facilitar la posada al mercat de nous materials tèxtils avançats, reduint així l’espai existent entre el món de la recerca i l’empresarial.

Entrant en detall, els materials innovadors dels quals parla l’AEI Tèxtil tenen tres nivells de components: en primer lloc, el nivell del material –com ara els materials antibacterians, els reductors d’olor, de brutícia o amb sistemes d’impressió 3D–, i després, el nivell tèxtil i el nivell de comportament de la roba. L’últim d’aquest acord tríade és el que té relació amb la part electrònica, la dels smart textile. Finalment, els del nivell tèxtil –de les estructures, textures i tipologies de fil– serien els que abans feia un sastre i en canvi, ara ho fan uns algoritmes que escanegen cossos i decideixen formes i colors. Es tracta d’una nova onada tèxtil que té a veure amb la combinació de la moda amb la fabricació digital. “S’ha anat un pas endavant i ara l’última costura es diu ultrapersonalització, perquè es fa amb un procés de disseny digital”, conclou Tomico.

Quin serà el pròxim pas? Pot ser els armaris digitals? En efecte, ja comencem a veure com els mestres de la costura en la moda digital estan triomfant a les xarxes socials.