Comencem pels fets. Primer, la meitat del barri de Vallcarca s’ha convertit en un solar. Segon, la majoria de les cases van ser enderrocades entre 2008 i 2010. Tercer, en un any es van arribar a enderrocar més de dos edificis al mes. Quart, els solars, majoritàriament, són de propietat privada. Cinquè, durant la primera dècada dels anys 2000, Vallcarca era el segon barri europeu més okupat.
A la primavera encara, però a l’hivern Vallcarca té un paisatge lunar. Sembla l’escenari d’algun tipus de guerra. La història hauria pogut ser la de sempre: el barri es degrada després de 40 anys sense poder reformar les cases. Les constructores tomben els edificis per construir-hi de nou. El somni de qualsevol immobiliària. Però la història no ha estat la de sempre (de moment).
D’una banda, la crisi econòmica va aturar la construcció que suposadament havia de venir després dels enderrocs. De l’altra, l’oposició veïnal, que barrejava moviment okupa i veïns de tota la vida, va ser forta. I, de fet, va anar més enllà de l’oposició.
Per a uns, els solars eren espais buits. Per a d’altres, eren oportunitats. L’any 2012 es va okupar un hort urbà que encara funciona. Des de fa més d’un any, hi ha una pancarta que resa: “Recuperem espais morts, fem horts de vida”. Un altre solar, anomenat La Cantera, es va reconvertir en pista de futbol a la primavera de 2015. I un antic taller de fusteria, una de les poques cases de l’antiga façana del barri que resisteix dempeus, s’ha transformat en un centre social okupat des del mes de maig.
Però hi ha una cosa més important, i és que aquests últims mesos les associacions i assemblees del barri han estat preparant un pla urbanístic per revitalitzar Vallcarca i aprofitar aquestes ferides. Entre moltes propostes, hi ha la de fer una cooperativa d’habitatge. És un plantejament totalment diferent: consensuar les necessitats del barri i buscar les maneres de plasmar-les en un espai que, literalment, és un full en blanc.
No és fàcil: diuen que la crisi passa, i Vallcarca està encaixat entre Gràcia i el Park Güell. La pressió es redoblarà aviat. Núñez i Navarro cara a cara amb l’urbanisme del veïnat. Ready, set, go?
