Metro de Plaça Catalunya. Vas caminant tan tranquil·la i de sobte, la consigna. “El pa és de covards.” Clar que sí, crack. En canvi un bypass als 35 és de machotes. Espera. Està dient que el pa és per a covards o que la carn arrebossada, aquesta, està feta dels covards que no han assumit EL TRUE REPTE DE LA TESTOSTERONA? Ai, no sé. Totes dues opcions m’entusiasmen.
Les Rambles amb Passatge d’Amadeu Bagués. “Availebí quiere decir te quiero, amor.”
Carrer Tajo, 76. Avui, a Llocs Que Ho Peten En Gran Manera i al bell mig del bell barri d’Horta, l’Ocelleria Rubert. Gràcies a Déu que en aquests temps, en els que només s’obren cadenes de forns, palacios del Jamón i gelateries-iogurteries, encara aguanta l’Ocelleria Rubert. Quin cartell més sobri, quina U àtona més autèntica. Però n’hi ha més: Ocelleria Rubert Perruqueria Canina. Quin driblatge cerebral és aquest? I si examinem una mica més, servei a domicili. Quin
dels dos? Et porten un agapornis, et vénen a pentinar el dòberman? Truca a Ocelleria Rubert i dóna’ls la teva adreça. Sorpresa.
Carrer Hospital. 5 La temptació i el retret, el plaer i la culpa. No saps de què va l’oferta que ja t’estan recriminant gaudir-ne. Una magnífica mostra de la moral cristiana que encara impera.
Plaça del Pi. “Per la porta d’aquesta farmàcia, anomenada aleshores Botica Central, Àngel Guimerà va entrar al món de les lletres catalanes. —Josep Miracle” I res, que ara, ves tu quina casualitat, de farmàcia al cor del centre de Barcelona hem passat a una altíssima gelateria. No ens hi parem a pensar gaire, Josep, que encara traurem alguna conclusió i plorarem. Un muffin? Amb toppings? Passa, passa.
“A los responsables del niño rubio del 3er piso: Últimamente han desaparecido cartas de mi buzón. Ya que la cerradura está estropeada, les agradecería que su hijo no abriera y golpeara la puerta de este mismo. Atentamente, ‘La señora fea’.” Aquesta declaració de guerra ha estat penjada a la meva escala, sense cap resposta visible durant més d’un mes.
