Passeig Fabra i Puig
L’establiment Alvécar Edición, fotografia y vídeo digital és com les piràmides d’Egipte: per molt que les hagis vistes mil cops en imatges, cara a cara et fan emmudir (i no he estat mai a Egipte). Hi ha massa inputs. El fons de flamarades, el baf que acompanya les lletres, els ulls totalment desvinculats de tot, les pestanyes pintades de lila fluor, el color blau que no hi pinta absolutament res… Alvécar edición fotografia y vídeo digital, com els grans clàssics, sempre depara una nova sorpresa a l’espectador que el revisita, àvid de la seva màgia magnètica.
Carrer del Carme
Res ha resumit millor els nostres temps: un Mr. Potato i un Miau a tacker al damunt de l’institucional banderola que penja de l’edifici de la Biblioteca de Catalunya, amb l’escut de l’Institut d’Estudis Catalans. Diguem sí amb gran vigor, amichs. Que sigui l’emblema dels nostres temps.
Plaça de la Puntual
L’oportuna heura ha escurçat el nom fins a plaça de la Pu. El bust de Santiago Rusiñol que hi ha al costat està molt escandalitzat, a la gent només se li acuden grolleries: plaça de la Pulmonia, de la Puça, ¡de la Publicitat! I no, Santi, puta no és una grolleria. Heteropatriarcal classista.
Ronda Guinardó
No sé si m’hauria de molestar o posar-me a aplaudir, però Clarel ha colat, d’una manera molt subtil, el símbol feminista. I en primer pla.
Carrer de Call
“COMPRO ORO, PLATA (monedas)” Es va desinflant, va baixant el llistó. Si el cartell fos suficientment gran, a la darrera línia hi llegiríem “Cápsulas usadas de Nespresso”.
Carrer del Call
…o carrer dels Callrtelitos. (Us heu fet mal pronunciant això mentalment? Jo, molt.) No puc evitar pensar en els innocents transeünts. Passen per allà i diuen: “Ai, de fet jo necessitava unes sabates”. I un cop a dins, els rep un boxejador que els carda un ganxo que els deixa fets quinoa. I una dependenta li diu a l’altra: “De debò que no ho entenc. A fora ho posa claríssim”.
Carrer de la Barra de ferro
Deixa’m dir-te una cosa, Barcelonareykjavyk del carrer de la Barra de ferro. Potser no seré molt docta en matemàtiques, però aquests percentatges no et quadren. Clar que què et pots esperar de gent que ven barres de quart a preu de caviar beluga iranià barrejat a parts iguals amb heroïna.
I per tancar, Spotted in Bologna: via del Pratello
Intuïm que un català ha profanat un intèrfon amb un humor anglès digne de veure. Qui sinó hauria pogut estampar a retolador un “Hahahah! XD” al costat del timbre de la bona família La Polla?
