Per a què serveix el teatre? Cada espectador, cada creador, ben segur tindrà una opinió diferent, difícilment coincident. Si ho preguntem a un director argentí, és possible que contesti “per canviar el món”. El productor que mou les garrofes dels grans èxits comercials parlarà d’“esbarjo”. El tema seria complicat de copsar en 300 paraules. Per la meva part, puc afegir que després de veure l’espectacle Nadia (TNC, 2 a l’11 de febrer) vaig pensar: “El teatre és això”.
Per poder sobreviure sota les intransigents normes del règim talibà, Nadia es va veure obligada a fer-se passar per un noiLa realitat envaeix l’escenari d’una peça a mig camí entre el documental i la xerrada teatralitzada. La protagonista és Nadia Ghulam, una nena afganesa ferida i mutilada durant la guerra civil que va seguir a la retirada soviètica de finals dels vuitanta. Per poder sobreviure sota les intransigents normes del règim talibà, Nadia es va veure obligada a fer-se passar per un noi. Durant quasi deu anys, Nadia va interpretar el paper del seu germà mort fins que, després d’una altra guerra —la que va seguir a la caiguda de les Torres Bessones— va poder venir a Barcelona on recupera rostre i condició de dona.
Amb la perspectiva que atorga el temps, Nadia Ghulam puja a l’escenari acompanyada dels membres de la companyia La conquesta del Pol Sud (Carles Fernández Giua i Eugenio Szwarcer). Els convencionalismes teatrals posen en joc una entrevista simulada que esdevé, al mateix temps, monòleg, conferència i teatre document. El resultat és emoció pura, realitat encabida en un escenari, honestedat i espontaneïtat. Una autèntica lliçó de vida de proporcions quasi litúrgiques, que ens injecta esperança i ens reconcilia amb la condició humana, concepte oposat al fanatisme i les guerres. Tot un encert per part del TNC la recuperació d’aquesta peça imprescindible que ens ajuda a comprendre no ja el teatre, però sí les seves infinites possibilitats.
[divider]
[space height=»20″]
Més informació: www.tnc.cat/ca/nadia
