Dona teatre: les creadores prenen l’escena
L’Antic Teatre no es toca. A la trista epidèmia de sales de teatre en perill de Barcelona se suma un nou pacient, i no és un malalt qualsevol. Sense l’Antic Teatre ...
L’Antic Teatre no es toca. A la trista epidèmia de sales de teatre en perill de Barcelona se suma un nou pacient, i no és un malalt qualsevol. Sense l’Antic Teatre ...
Fem porno? El festival Sâlmon comença fort. La molt comentada obra Kultur d’El Conde de Torrefiel es podrà veure el 30 i 31 de gener al Graner. Porno intel·lectual ...
La dècada dels (no tan) joves Passa molt de tant en tant. Entres a una sala a veure una companyia desconeguda (jove o no) i surts pensant: “Arribaran lluny”. This ...
Caçadors de bolets: Nous espectacles per tot tipus de paladars Donem per inaugurada la temporada, la de teatre també. El tret de sortida el va disparar el passat ...
Nova temporada al Lliure i la darrera superproducció musical Incerteses. Va començar com una anècdota i ara és un afer seriós. La inundació del Club Capitol a pri ...
Miércoles 10/7 - 20:30h Jueves 11/7 - 20:30h Teatre Lliure Montjuïc Un repàs al millor del Festival Grec 2019 Viatge anglosaxó. Abans que els teatres abaixin el ...
Introducció. Si quan llegiu això encara no ha passat el 2 de juny, us recomano anar al Mercat de les Flors a veure Quan els crancs portin talons, l’últim espectacl ...
El nom fa la cosa, o la cosa fa el nom. Ens hem passat lustres buscant una forma d’identificar el teatre “modern” i “radical”, els artistes “heterodoxos” i “eclècti ...
Tocar, olorar, sentir. La presència és una de les qualitats intrínseques de les arts escèniques. Intèrprets, obra i espectadors són al mateix espai i això genera un ...
8 de març. Quan llegiu aquestes línies estarem pels volts d’una data que tornarà a posar en funcionament tots els engranatges de la revolució social més important d ...
Vermell. Primera columna del 2019 i comencem amb semàfor d’alarma. Amb prou feines se n’ha parlat, com acostuma a passar en aquests casos. Ha desaparegut la revista ...
2018 ha canviat moltes coses. El Lliure no té director, i casos com el de Lluís Pasqual o Jan Fabre contribuiran a foragitar les males praxis de les sales d’assaig. ...
De vell a nou. Si en llegir aquesta frase encara no ha passat el dia 11 de novembre, un bon consell que m’aventuraria a donar és el de comprar una entrada –si encar ...
Qüestió de caràcter. Ja ho anunciàvem el mes passat: el cas Lluís Pasqual tancat en fals podia rebrotar en qualsevol moment, i ho va fer a so de bombo i plateret. A ...
D’on venim? El final de la temporada passada va ser dels més calents que recordem. No només perquè el Grec de Francesc Casadesús va portar al juliol un grapat d’esp ...
Agrupació Señor Serrano, El Conde de Torrefiel, La Veronal, ja els vam recomanar el mes passat: gent d’aquí que se la rifen fora, però que quasi mai trepitgen els n ...
Obres mestres que no es convertiran en simple mercaderia || Tenallats per la lògica mercantilista, el sector teatral –sales, gestors, creadors, periodistes, públic, ...
Maig, el mes de les flors, un desplegament de diversitat i colors que s’escampa per parcs i marges però que no arriba al teatre. La raó? El sol no escalfa suficient ...
Estrenar un espectacle de teatre a l’abril és una d’aquelles piruetes que al circ fan redoblar els tambors. L’efecte de desbandada de les vacances de Pasqua pot dei ...
Viatge. Per a tots els aficionats al teatre que es desentenen de les perifèries la Sala Beckett ha escapçat la baralla. Poblenou no és tan lluny. Hi ha qui diu que ...
Felicitats, febrer és un mes excel·lent per al teatre, i Barcelona a poc a poc s’espolsa la mandra autàrquica de la crisi. S’obren les finestres als vents de la ren ...
Clàssic. Si el teatre és un mirall de la realitat –comencem amb un tòpic– la cartellera és l’aparador en què exhibidors i públic juguen a cartes. Uns reparteixen la ...
Envelliment. Hi ha una realitat visible del món escènic que preocupa: la mitjana d’edat del públic. No vull ser interpretat de forma errònia, tots som espectadors i ...
La sala Villarroel encerta la combinació guanyadora. La fitxa artística de La calavera de Connemara aconsegueix reunir alguns dels darrers fenòmens de la nostra esc ...
Rei mort, visca el rei. Si pràcticament no recordem res de la temporada passada és perquè el seu regnat va passar sense pena ni glòria. Per sort, cada setembre reno ...
La paciència que s’acaba. Un dels temes del mes: Ernesto Collado, un dels creadors més imprescindibles i originals del nostre panorama teatral, plega. Tot just parl ...
El bon temps. Ja us heu adonat, oi? Disculpeu si us explico una dèria personal. Quan arribem cap al final de la temporada teatral (juny-juliol), cada capvespre l’úl ...
Les intencions. Quan s’aixeca el teló dels discursos institucionals, quan els gestors tracen ambiciosos objectius a llarg termini, quan el teatre català s’asseu al ...
En el seu característic to incendiari Artaud va deixar escrit que “viure no és altra cosa que cremar-se en preguntes”, seguit d’aquella màxima tan cèlebre: “No conc ...
Habitem un món estrany. Mentre els ciutadans globals ens esforcem per adaptar-nos a les sacsejades d’un planeta híper-connectat, determinats individus inverteixen l ...
Com en La tempesta de Shakespeare, 2017 ha començat amb un fort vent i una nau a la deriva que acaba d’encallar, i no a l’illa de Pròsper precisament sinó a les man ...
S’acosta el Nadal —els llums al carrer ens ho adverteixen— i una part del sector cultural barceloní ja ha escrit la carta als reis. En un manifest conjunt, una dotz ...
Inauguració. Preludis a banda, la nova i flamant Sala Beckett aixeca el teló al seu nou barri, Poblenou. El planter de l’obertura dóna per posar llampants neons a ...
A la nostra ciutat, la creació arriscada i els nous llenguatges de l’escena requereixen herois, professionals disposats a jugar-se-la per superar les dificultats qu ...
Pensar el carrer només com un espai de trànsit o negoci suposa negar la seva natura fonamental com a indret d’encontre, intercanvi i diàleg obert a tothom. L’espai ...
Poc queda d’aquell primer Grec de l’any 1976, del seu caràcter assembleari i cooperativista, de la seva intenció netament revolucionària, tant en l’aspecte polític ...
Això va ser i era un petitíssim espai escènic del Born, ubicat en un atrotinat local amb només seixanta incòmodes localitats. Malgrat tot, la limitació d’espai cont ...
Els vents de canvi a Barcelona, que alguns auguraven huracanats, no passen d’un ponent primaveral i sense pluja. Encara no fa un any del canvi de govern a l’Ajuntam ...
En xifres: El 73% dels actors i les actrius no poden viure exclusivament del seu treball. Un 55% no arriba al salari mínim interprofessional, i el 65% no aconseguei ...
Per a què serveix el teatre? Cada espectador, cada creador, ben segur tindrà una opinió diferent, difícilment coincident. Si ho preguntem a un director argentí, és ...
La conxorxa liberal que va cosir els termes societat i consum ha arribat a colar-nos ximpleries ben grosses. Una de ben lesiva per al nostre intel·lecte és aquell c ...
To be, or not to be - that is the question. Sí, resulta un tòpic obrir un article de tema teatral amb el tan suat lament de Hamlet. Em perdonareu l'atreviment però ...
Sense acabar d'estar curats del monòton ensopiment que va senyorejar la cartellera teatral quasi tota la temporada passada, arriba setembre i les sales de Barcelona ...
Encara que no ho sembli, el festival de teatre més important de Barcelona va néixer en clau de símbol contracultural. “Aquell Grec del 76”, com el definiria Joan de ...
El debat es focalitza en el repartiment dels calés: qui, com i per què?No descobriré ara el pastís si mencione l’estreta relació que existeix entre el teatre i la s ...
Cal que ressenyem la novetat fonamental de la primavera escènica barcelonina: finalment algú es decideix a agafar el bou per les banyes d’allò realment alternatiu. ...