Llegiu! L’home il·lustrat, Bolaño i poesia

La confabulació de tres genis —l’editorial Males Herbes, el traductor Martí Sales i el rei de la ciència ficció, Ray Bradbury— ens porta el recull de contes L’home il·lustrat (2020). Aquí hi conviuen futurs carregats d’imaginació i les emocions humanes més tendres i primordials. Hi trobem un matrimoni que conserva la rutina intacta fins a la fi del món, escriptors enfront dels seus monstres, astronautes a la deriva, pluges infinites… En el pròleg coneixem l’home il·lustrat, el cos del qual conté, en forma de tatuatges, un univers en moviment que narra els relats del llibre, però també un inquietant espai en blanc: una finestra al futur d’aquells que se li apropen.

L’exuberància de Roberto Bolaño transcendeix les seves novel·les i contes per fer una galàxia perfecta de personatges i escenaris. Del seu glorificat Los detectives salvajes en surt Auxilio Lacouture, narradora de Amuleto (Debolsillo, 2017). La «mare de tots els poetes mexicans» s’amaga als lavabos de la facultat de Filosofia i Lletres durant l’assetjament militar del 68. El seu monòleg interior són els records, les batalles per bars i carrers del DF, les vides dels poetes —com Arturo Belano, alter ego de Bolaño— però també el futur, un futur delirant carregat del bell i terrible llenguatge dels somnis.

Una cosmologia ben diferent és la de Perejaume, el poeta-intèrpret del que diuen i escriuen la terra i els arbres. Pagèsiques (Edicions 62, 2011) és un cim de la seva vasta obra, de difícil classificació, on hi llegim la revelació constant d’una realitat que sembla amagada però que només demana atenció. La seva lectura curosa de la natura emergeix en llibertat lingüística: neologismes que conreen la relació entre la terra i la llengua, atributs transhumants… «Em sembla trobar un camí / però el bosc em fa que no amb els arbres».