¿Qué libro tienes en la mesita de noche?
En tinc molts i vaig canviant depenent dels projectes que vagi elaborant. Ara mateix estic llegint Teoria de la classe ociosa de Thorstein Velben, un llibre de 1899 que analitza els mecanismes que porten a una determinada classe social a apropiar-se de l’oci.
¿En qué peli serías el protagonista?
A Els idiotes de Lars Von Trier. Vaig sentir-me molt identificat amb la protagonista, la qual posa de manifest els seus dubtes entre assumir la derrota personal i deixar-nos portar per l’estupidesa o buscar alternatives absurdes com una forma de lluitar contra un sistema que ens destrueix poc a poc.
¿A qué persona muerta resucitarías?
A Karl Marx, m’encantaria saber què opina sobre empreses com Google.
Si tu arte fuera música, ¿a qué grupo sonaría?
Crec que no seria un grup, més aviat seria una BSO, com la de la pel·lícula Els Amants del Cercle Polar. Julio Medem em sembla molt brillant.
¿Cuál es el título de tu última obra de arte? ¿Por qué la nombraste así?
La ficció laboral. Amiant al Prat, un projecte amb un documental com a eix central sobre els afectats per l’amiant al Prat de l’antiga fàbrica Juríd.
En una frase, tu trabajo va de…
… identificar les estructures de poder quotidianes que ens modifiquen conductes i formes de definir la realitat.
Un proyecto que hayas conocido recientemente y que te haya impresionado.
“Dream Production Plan para empresas estatales en Cuba” de Adrián Melis.
¿Qué es lo que nadie sabe sobre Barcelona?
Que tenim un gran problema en com ens projectem a la resta del món.
¿Cuál es tu segunda casa?
La llibreria del CCCB, cada vegada que passo per davant i tinc l’oportunitat hi entro a fer un cop d’ull.
¿Por dónde te mueves cuando recopilas la artillería pesada para armar un nuevo proyecto?
Pel carrer, amb la gent, a les biblioteques i als arxius de vídeo online.
Lo que más detestas del panorama artístico barcelonés.
La hipocresia i els cops de colze per arribar enlloc.
Y lo que más te pone.
M’encanten les petites relacions que s’estableixen al transport públic. De vegades escolto diàlegs de pel·lícules i intento fer-los coincidir amb les persones que tinc al voltant.
Nunca expondrías en…
… a qualsevol espai que cobressin diners per exposar.
¿En qué te basas a la hora de poner precio a tus proyectos?
En diversos factors, però els pressupostos solen estar consensuats entre les institucions i l’artista.
¿Cómo arreglarías la precariedad de tu sector?
Pensant en col·lectiu, aprenent el veritable significat de l’empatia i sent molt més humil, encara que és molt complex que això passi perquè depenem d’un sistema maquillat per una falsa esquerra que fomenta la competitivitat i la lluita.
En Barcelona desde…
… 2001, quan vaig venir a estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona.
www.danielgasol.net