Nova temporada al Lliure i la darrera superproducció musical Incerteses. Va començar com una anècdota i ara és un afer seriós. La inundació del Club Capitol a pri ...

Miércoles 10/7 - 20:30h Jueves 11/7 - 20:30h Teatre Lliure Montjuïc Un repàs al millor del Festival Grec 2019 Viatge anglosaxó. Abans que els teatres abaixin el ...

Introducció. Si quan llegiu això encara no ha passat el 2 de juny, us recomano anar al Mercat de les Flors a veure Quan els crancs portin talons, l’últim espectacl ...

El nom fa la cosa, o la cosa fa el nom. Ens hem passat lustres buscant una forma d’identificar el teatre “modern” i “radical”, els artistes “heterodoxos” i “eclècti ...

Tocar, olorar, sentir. La presència és una de les qualitats intrínseques de les arts escèniques. Intèrprets, obra i espectadors són al mateix espai i això genera un ...

8 de març. Quan llegiu aquestes línies estarem pels volts d’una data que tornarà a posar en funcionament tots els engranatges de la revolució social més important d ...

Vermell. Primera columna del 2019 i comencem amb semàfor d’alarma. Amb prou feines se n’ha parlat, com acostuma a passar en aquests casos. Ha desaparegut la revista ...

2018 ha canviat moltes coses. El Lliure no té director, i casos com el de Lluís Pasqual o Jan Fabre contribuiran a foragitar les males praxis de les sales d’assaig. ...

De vell a nou. Si en llegir aquesta frase encara no ha passat el dia 11 de novembre, un bon consell que m’aventuraria a donar és el de comprar una entrada –si encar ...

Qüestió de caràcter. Ja ho anunciàvem el mes passat: el cas Lluís Pasqual tancat en fals podia rebrotar en qualsevol moment, i ho va fer a so de bombo i plateret. A ...

D’on venim? El final de la temporada passada va ser dels més calents que recordem. No només perquè el Grec de Francesc Casadesús va portar al juliol un grapat d’esp ...

Obres mestres que no es convertiran en simple mercaderia || Tenallats per la lògica mercantilista, el sector teatral –sales, gestors, creadors, periodistes, públic, ...

Maig, el mes de les flors, un desplegament de diversitat i colors que s’escampa per parcs i marges però que no arriba al teatre. La raó? El sol no escalfa suficient ...

Viatge. Per a tots els aficionats al teatre que es desentenen de les perifèries la Sala Beckett ha escapçat la baralla. Poblenou no és tan lluny. Hi ha qui diu que ...

Felicitats, febrer és un mes excel·lent per al teatre, i Barcelona a poc a poc s’espolsa la mandra autàrquica de la crisi. S’obren les finestres als vents de la ren ...

Clàssic. Si el teatre és un mirall de la realitat –comencem amb un tòpic– la cartellera és l’aparador en què exhibidors i públic juguen a cartes. Uns reparteixen la ...

Envelliment. Hi ha una realitat visible del món escènic que preocupa: la mitjana d’edat del públic. No vull ser interpretat de forma errònia, tots som espectadors i ...

La sala Villarroel encerta la combinació guanyadora. La fitxa artística de La calavera de Connemara aconsegueix reunir alguns dels darrers fenòmens de la nostra esc ...

Rei mort, visca el rei. Si pràcticament no recordem res de la temporada passada és perquè el seu regnat va passar sense pena ni glòria. Per sort, cada setembre reno ...

En el seu característic to incendiari Artaud va deixar escrit que “viure no és altra cosa que cremar-se en preguntes”, seguit d’aquella màxima tan cèlebre: “No conc ...

Com en La tempesta de Shakespeare, 2017 ha començat amb un fort vent i una nau a la deriva que acaba d’encallar, i no a l’illa de Pròsper precisament sinó a les man ...

S’acosta el Nadal —els llums al carrer ens ho adverteixen— i una part del sector cultural barceloní ja ha escrit la carta als reis. En un manifest conjunt, una dotz ...