Definició: És un penis i no un cony, i també una interjecció per a denotar estranyesa. El «carajo» castellà té més contundència; i l’eufemisme «carai» encara li resta més importància al membre masculí.
Exemple:
“Les paraulotes en català no són creïbles, carall de Déu!”
Etimologia: Any 1400, aprox., pot venir del llatí vulgar ibèric: characūlus, però això sona més al «caraculo», o no?
Agressivitat:
