Perles gregues

Un repàs al millor del Festival Grec 2019

Viatge anglosaxó. Abans que els teatres abaixin el teló per vacances a l’agost, l’última veu de la temporada –ja ho sabeu– té accent grec. El gran festival d’estiu barceloní ens convida, de nou, a viatjar, en aquest cas als països de parla anglesa, però no des de la perspectiva britànica típica. Per exemple, ens visita l’avantguarda de la dansa australiana –la Sidney Dance Company amb coreografia del Rafael Bonachela– i la canadenca –el Ballet BC de Vancouver que aposta per l’autoria femenina–. Jo no em perdria tampoc l’esbojarrat xou musical de l’estrella drag de Nova York Taylor Mac, ni per descomptat el duo entre el director Robert Wilson i l’actriu Isabelle Huppert, un esdeveniment de la mida d’un concert de Jay-Z i Beyoncé però en teatre.

Les estrelles. Visca el Festival Grec perquè serveix per ventilar la resclosida escena local amb una bona dosi de grans referents de l’escena internacional. Com Rodrigo García, que malgrat travessar una nebulosa creativa sempre serà el pare bastard de les eternes “noves escenes”. Ivo van Hove, que es deixa veure més per Barcelona, arrossega molt bones crítiques amb l’espectacle Tan poca vida de 4 hores i escaig de durada. Finalment, Peeping Tom ens conviden a explorar el seu inquietant univers fet de dansa i teatre a l’espectacle Kind, fruit de la seva fructífera estada de treball a Barcelona.

No els deixeu escapar! Baró d’Evel ens van meravellar l’any passat amb el circ oníric de Là i ara presenten la segona part del díptic, Falaise. Nora Chipaumire ens sacsejarà amb dos combatius espectacles de dansa híbrida entre el punk i la fuetada postcolonial. Júlio Marique dirigeix Jerusalem de Jez Butterworth, la gran superproducció local del Grec d’enguany. I finalment, per cremar adrenalina visiteu al castell inflable que el coreògraf i artista visual William Forsythe muntarà a la gegantina Sala Oval del MNAC: entrada a dos euros!!