Poc queda d’aquell primer Grec de l’any 1976, del seu caràcter assembleari i cooperativista, de la seva intenció netament revolucionària, tant en l’aspecte polític com en l’estètic. La institucionalització del festival en la dècada dels vuitanta va apaivagar el seu plantejament inicial i la mostra teatral de referència de la ciutat de Barcelona ha lluitat des d’aleshores per ser alguna cosa més que la continuació estival subvencionada de la temporada regular.
Però quaranta anys són una bona excusa per fer memòria, i Ramon Simó, l’actual director del Grec, ha volgut plantejar el seu comiat i l’aniversari del festival en clau política. A falta de canvis en el model de gestió, l’accent del discurs compromès se situa en algunes de les seves propostes més interessants. És el cas de Lehman Trilogy (sala Villarroel, fins al 31 de juliol), muntatge que repassa la història del banc que va desencadenar la tempesta econòmica de 2008, un passeig per les clavegueres del capitalisme i els seus ressorts. També en la mateixa línia podrem veure Hazte banquero. Tarjetas Black: todo lo que quisieron ocultarte, con sus propias palabras, un muntatge de Simona Levi que ja ho diu tot amb el seu títol (teatre Poliorama del 5 al 7 de juliol).
Per altra banda igualment necessària, el director Mario Pensotti ens convidarà a reflexionar sobre com ha evolucionat la societat argentina des del cop d’estat: Cuando vuelva a casa voy a ser otro (Teatre Lliure, del 25 al 27 de juliol), i els sempre punyents Agrupación Señor Serrano amb Birdie (sala Hiroshima del 6 al 8 juliol) ficaran el dit a la nafra d’una societat benestant que resta indiferent a les desgràcies d’una part del planeta. Muntatges com Esplendor, El bon pare, El preu, MDLSX o Farsa són altres espelmes compromeses d’aquest pastís. Per molts anys!
