La sala Villarroel encerta la combinació guanyadora. La fitxa artística de La calavera de Connemara aconsegueix reunir alguns dels darrers fenòmens de la nostra escena. Per una banda, Pol López, rei Mides de la jove interpretació que transforma en exhaurit tot el que toca. Del seu company de repartiment, Oriol Pla, també van corrent rius de tinta després del Ragazzo de Lali Álvarez. Dirigeix el visionari Iván Morales, que atresora joies alternatives com Sé de un lugar o Wasted, i ara alça la dramatúrgia esmunyedissa de Martin McDonagh. Fins al 29 d’octubre. No m’ho penso perdre.
El Teatre Akadèmia celebrarà un aniversari. Ja no podem dir que Dei Furbi siguin una nova companyia, commemoren 15 anys amb un nou espectacle musical, Oklahoma. Sí, heu llegit bé, un musical, però tranquils que són dels nostres, res de Broadway ensucrat. Estiren la gosadia fins a barrejar a cappella Mozart, Janis Joplin i La cucaracha sobre una dramatúrgia inspirada en Kafka, Pirandello, Calderón i Lewis Carroll. Necessiteu més arguments a favor? Afanyeu-vos, només fins al 15 d’octubre.
El Mercat de les Flors ens proposa un doblet irresistible. Sol Picó no és un valor novell, ni té cap aniversari a la vista, simplement és ella, una creadora que continua al peu del canó, arriscant amb cada nova creació com si fos la darrera. Primer espectacle, We Woman (del 26 al 29 d’octubre), anàlisi gamberra i àcida sobre el paper global de la feminitat. Diferents ballarines vingudes d’arreu del planeta formen un guisat picant, hipnòtic. Segon espectacle, Dancing with frogs (del 2 al 5 de novembre), l’altra cara de la moneda, l’autòpsia satírica de la masculinitat i les seves contradiccions. Què vol dir ser home al segle XXI? Dues reflexions complementàries, dansa pirotècnica que ens esclata al pensament. Imprescindibles
