Estrenar un espectacle de teatre a l’abril és una d’aquelles piruetes que al circ fan redoblar els tambors. L’efecte de desbandada de les vacances de Pasqua pot deixar més d’una taquilla tremolant o, molt pitjor, fer que la indiferència trenqui la sana difusió del boca orella, aquella recepta infal·lible que fa pujar la massa crítica d’un espectacle. En aquest sentit, les sales petites són encara més vulnerables: tot és més difícil d’aixecar des de la precarietat d’un grapat minso de butaques a la venda.
A l’abril passegem per les alternatives, espais on actors i espectadors estan tan prop que quasi es confonen. El deliciós Maldà, per exemple, presenta a partir del dia 16 Dos pits i una poma, un artefacte musical d’Oriol Genís i Núria Dardinyà que mira de girar els estereotips femenins que durant segles han propagat els compositors d’òpera. I encara amb la dona com a protagonista, a la Sala Fènix del Raval el director Carles Solsona ens presenta Frida Kahlo Viva la Vida (del 5 al 22 d’abril), un retrat de la famosa pintora que interpreta Marisol Salcedo. Si passem per la minúscula Sala Flyhard de Sants, encara hi podreu trobar funcions d’A.K.A. de Daniel J. Meyer, un relat que ens enfronta als prejudicis racials i classistes tan presents a casa nostra. I, finalment, a La Vilella del Poble-sec presenta Li/ea/ving, una visió polièdrica de les persones que viuen en trànsit (emigrants, refugiats, expatriats), un conjunt de retrats que són alhora miralls (del 12 al 22 d’abril).
Per acabar, un espectacle petit que acaba fent el salt de les alternatives al Teatre Lliure, el Rebota rebota y en tu cara explota d’Agnès Mateus i Quim Tarrida (del 26 al 29 d’abril). La violència masclista és la diana dels dards que amb la punteria de l’humor van punxant alguns dels estereotips i prejudicis que ens acompanyen. Gran exemple de teatre de proximitat que ens parla cara a cara.
