D’on venim? El final de la temporada passada va ser dels més calents que recordem. No només perquè el Grec de Francesc Casadesús va portar al juliol un grapat d’espectacles internacionals memorables (els de Katie Mitchell i Milo Rau, sobretot), sinó especialment per la tempesta del Lliure. La denúncia d’Andrea Ros, actriu del teatre, pel tracte rebut del seu director, Lluís Pasqual, van desencadenar un seguit de reaccions que van sacsejar els fonaments de l’obsoleta estructura de poder de les nostres institucions escèniques. L’embolic, a més, ha posat en relleu altres anomalies com la falta de transparència i comunicació. Entre manifestos de suport i silencis prolongats encara esperem explicacions oficials sobre un tema tancat en fals que podria rebrotar en qualsevol moment.
Com comencem? Cantem i ballem. La temporada 2018-2019 comença al ritme que marquen els musicals. Abans de la crisi, la nostra ciutat somniava trencar la barrera dels 3 milions d’espectadors per any. Això seria possible si l’escena més comercial fos capaç de mobilitzar nous públics. Ens agradi o no el gènere, l’allau de musicals que es preveu al setembre és un símptoma de bona salut del teixit productiu. Destaquen La jaula de las locas (a partir del 14 de setembre al Tívoli); Fun home (a partir del 13 de setembre), l’estrena del projecte Onyric amb què Daniel Anglès vol transformar el Teatre Condal en la casa dels musicals; o Maremar (a partir del 22 de setembre al Victòria), l’última producció de Dagoll Dagom amb un nou format de creació col·lectiva.
Per anar escalfant. Mentre esperem les grans apostes que arribaran a l’octubre (com la d’Àngels a Amèrica al Lliure), al setembre podem entrenar amb reestrenes d’espectacles que se’ns havien escapat: La calavera de Connemara a la Villarroel, E.V.A de les T de Teatre al Romea o Bodas de sangre a la Biblioteca de Catalunya.
Bona temporada a tothom!
