Obres mestres que no es convertiran en simple mercaderia || Tenallats per la lògica mercantilista, el sector teatral –sales, gestors, creadors, periodistes, públic, etc.– tendeix a mesurar l’èxit de les propostes en funció del benefici monetari obtingut, les entrades venudes. El súmmum arriba quan un espectacle esgota localitats fins i tot abans d’haver-se estrenat. Gràcies a la perspectiva històrica, però, sabem que hi ha obres mestres que en el seu dia van ser invisibles, però que per fortuna algú va tenir l’encert de produir.
Juny és un mes ensopit als teatres: a les sales cuegen encara propostes de final de temporada però el festival d’estiu, el Grec, encara no ha començat a Barcelona. Enguany s’avança uns dies i durant el mes ja podrem veure algunes de les propostes de la segona edició dirigida per Francesc Casadesús. I l’aplaudim, no per la quantitat d’entrades venudes, sinó per l’amplitud de mires i l’aposta decidida pel talent més inquiet.
Moltes potes per a un festival que compta amb alguns dels millors creadors internacionals, que ens convida a viatjar a Àsia a través d’un variat ventall d’artistes i que, a més, posa les ganes i els calés per aixecar espectacles necessaris de creadors marginats per les grans estructures de producció de teatre.
Exemples: a partir del 28 de juny podreu veure al Teatre Nacional de Catalunya, Falsestuff, de Nao Albet i Marcel Borràs, un còctel desbordat de sorpresa que juga amb l’ingredient de la falsificació. Al juliol, serà el torn de Kingdom d’Agrupación Señor Serrano (dies 4 i 5) –l’última obra mestra dels quals, Birdie, només es va poder veure a Barcelona tres dies– La Plaza d’El Conde de Torrefiel (dies 5 i 6), companyia que triomfa fora però que amb prou feines actuen a casa, o Raphaëlle de La Conquesta del Pol Sud (del 12 al 15), teatre document que parla a l’esperit. Anticipeu la compra d’entrades, que la qualitat de la confitura no és mesurable amb xifres i quasi sempre s’amaga al pot petit.
