Habitem un món estrany. Mentre els ciutadans globals ens esforcem per adaptar-nos a les sacsejades d’un planeta híper-connectat, determinats individus inverteixen la seva energia projectant murs o somniant noves fronteres. El teatre tampoc és aliè al debat, i a conseqüència d’això és ben viva la disjuntiva entre qui l’imagina i el planifica com si fos una caixa tancada, immòbil i sorda i aquells que el gaudeixen en la seva natura d’art itinerant.

Al principi de l’actual dècada, amb l’excusa de la crisi, Barcelona va renunciar a la tímida quota d’espectacles internacionals que oferia. Els gestors es van decantar pel proteccionisme sense embuts, “prioritzem la feina dels de casa”, deien sense amagar-se. Afortunadament, hi ha hagut comptades excepcions com el Mercat de les Flors i un xic el Festival Grec, a més de l’oasi del Temporada Alta a Girona. Sempre hi haurà qui ho titlli de dispendi innecessari, al temps que s’afegeixen raonaments poc fonamentats sobre un suposat públic elitista. Algú, però, podria imaginar un cinema o una llibreria que només ofereixin obres creades a Barcelona? No seria ni sa ni desitjable.

Els murs invisibles – espectacles internacionals en perill d’extinció a Barcelona

Durant dècades el teatre barceloní s’ha planificat per al consum intern. Les gires pràcticament no existeixen, ni a l’estranger ni al mateix territori. Tancat als corrents europeus, estètiques i modes de producció han envellit progressivament mentre s’arraconaven com a marginals les idees rupturistes de qualsevol procedència.

El desèrtic panorama, per sort, mostra indicis de canvi. El Lliure dels rècords d’ocupació sembla que invertirà el superàvit en un grapat de propostes foranes (atents a Milo Rau que ve a l’abril). Però abans, al març, ens tornarem a passejar de banda a banda del Poble Sec, la distància que separa el referencial Mercat de les Flors de la nova oficina transfronterera de la dansa, l’Hiroshima. Ambdós espais ens proposen el cicle TRANSaccions del 9 de març fins el 2 d’abril: intercanvi de mirades, de pensament, de gènere, d’acció; sana i nutritiva barreja que, òbviament, no entén de fronteres.