Viatge. Per a tots els aficionats al teatre que es desentenen de les perifèries la Sala Beckett ha escapçat la baralla. Poblenou no és tan lluny. Hi ha qui diu que és el barri de moda i en part és gràcies a projectes consolidats com el trasllat d’aquesta mítica sala ara fa un any i escaig. Atents al seu març de viatges.
Per terres de Ponent. Els lleidatans Íntims Produccions han aconseguit definir una veu pròpia que va esclatar amb el seu anterior espectacle Wasted i que guanya en matisos amb una versió molt nostrada de Pool (no water) de Mark Ravenhill, creada en simbiosi amb el col·lectiu VVAA. Es tracta d’un àcid tractat de comportaments socials que agafa l’art com a excusa per a remoure les clavegueres de l’ànima humana. Fins al 28 de març.
Sud avall. La Beckett també es planteja trencar amb les absurdes fronteres que separen l’escena catalana de la valenciana. I ho fa amb el cicle DO València, un recull d’espectacles que en substitució del corredor mediterrani ens posaran en contacte amb creadors que, si visquéssim en un món normal, serien habituals de la nostra cartellera. Xavo Giménez i Héctor Arnau són els noms de principis de març. Els complementaran Juli Disla amb Carinyo (dies 10 i 11 de març) i Paco Zarzoso amb Ultramarinos (del 15 al 18 de març), dos dels dramaturgs més complets dels nostres dies. Disla precís, punyent, inesperat. Zarzoso profund, barroc i elegíac. Comprin bitllets!
Bonus track: el març de la Beckett no s’acaba, cada dimarts –fins al 24 d’abril– el festival Alcools puja a escena en format recital a algunes de les millors veus de la poesia viva i radiant: Blanca Llum Vidal, Dolors Miquel, Martí Sales… La paraula, el viatge infinit.
