Envelliment. Hi ha una realitat visible del món escènic que preocupa: la mitjana d’edat del públic. No vull ser interpretat de forma errònia, tots som espectadors igualment vàlids de la primera a la tercera edat, és clar! El que amoïna no és la freqüent assistència a les sales dels majors de seixanta anys, és la manca de gent jove ocupant les butaques.
Relleu. Per què —a grans trets— no interessa el teatre als joves? La resposta fàcil del preu no cola, l’abonament del Primavera Sound val quasi dos-cents euros i en va ple. D’ofertes i descomptes, n’hi ha per donar i vendre. Educació? L’escola i els teatres adreçats a tots els públics fan bé la seva feina, és un circuit que funciona però que es trenca quan arriba l’adolescència. Quin futur espera al teatre si la cosa no canvia?
Molar. El gust dels adolescents marca tendència, dicta la moda. Pocs creadors teatrals són porosos i es deixen contaminar per estètiques, llenguatges o corrents nounades. Els adolescents, com és normal fugen, de fórmules encotillades de didactisme o academicisme. Els joves, ras i curt, són espectadors normals que volen sentir-se identificats amb el que passa a escena.
Rebels. El Festival RBLS adreçat a públic jove (entre 13 i 18 anys) tractarà de posar el focus sobre la qüestió entre el 16 i el 19 de novembre. Trobarem debats i taules rodones, tallers (Marta Galán dirigeix En resistència, ciència-ficció com a base d’una activitat que donarà peu a una de les propostes escèniques presentades) i, per descomptat, bons espectacles que posen en acció noves coordenades: la cursa comença a la sala Beckett dijous amb Like si lloras de la companyia Els Malnascuts i continua fins al diumenge al Centre Cívic Can Felipa. El teatre del futur comença aquí.
