Inauguració. Preludis a banda, la nova i flamant Sala Beckett aixeca el teló al seu nou barri, Poblenou. El planter de l’obertura dóna per posar llampants neons a la façana. Per començar hi ha un text, La desaparició de Wendy (1974), un salt al buit formal que va marcar un abans i un després en la referencial trajectòria d’en “Papitu”, Josep Maria Benet i Jornet. Dirigeix Oriol Broggi, amb la plasticitat en forma i a prova de qualsevol desafiament. Seran reclams a l’altura del repte, que no és poca cosa: fer moure el centralista públic barceloní cap a la perifèria dels barris. La resolució a partir del dia 9 de novembre al carrer de Pere IV, 228-232.
De festa. El de Poblenou no és l’únic esdeveniment festiu destacat del mes de la castanyada. El Mercat de les Flors ens torna a brindar el perfum del Festival Sâlmon entre el 24 de novembre i el 4 de desembre. Partint de l’ampli camp de la dansa i el moviment, el cicle aposta per la hibridació de llenguatges present a espectacles tan essencials com Afasians – The last conference, col·lisió entre la multipolaritat coreogràfica de loscorderos.sc i la irreverència experimental del grup musical Za! (3 de desembre). Atents també a propostes internacionals del cicle com l’espectacle The Dog Days Are Over del belga Jan Martens (25 de novembre).
Aniversari. No podem tancar el reguitzell festiu de la tardor de Barcelona sense fer menció al gran aniversari de l’actual temporada, els 40 anys que el Teatre Lliure celebra a partir del 2 de desembre amb la reposició del mític Les noces de Fígaro de Fabià Puigserver. I diem reposició perquè Lluís Homar accepta el repte de muntar-la tal com va ser creada pel recordat director. Teatre perdurable, quasi un oxímoron.
