Felicitats, febrer és un mes excel·lent per al teatre, i Barcelona a poc a poc s’espolsa la mandra autàrquica de la crisi. S’obren les finestres als vents de la renovació i al talent d’una sèrie de creadors que es van fer grans en temps durs i ara no tenen por de res. Quadrem agendes!
Sâlmon. Color rosa ataronjat que identifica al festival que li calia a Barcelona. Inicialment basat en el moviment, és a hores d’ara una proposta tan oberta que aviat aconseguirà que no trobem a faltar els Radicals del Lliure de Rigola. Enguany, el plat fort torna a ser El Conde de Torrefiel (si no els coneixeu, pobres de vosaltres!), però també Aimar Pérez Galí, Cris Blanco, Societat Doctor Alonso i alguns altres que no conec però vull descobrir. Apunteu, del 8 al 25 de febrer.
Els ogres i el Procés. Ja ho hem elogiat, el Lliure tímidament comença a portar-nos creadors de fora. Aquest mes passarem a veure l’adaptació La tristeza de los ogros (del 7 al 25 de febrer), una peça i un creador —Fabrice Murgia— que ens va enamorar quan va estar al Temporada Alta. I de portes endins, atents a l’exercici En Procés, una acurada selecció de dramaturgs convocats per escriure sobre el TEMA. Ja sabeu del que parlo.
Elles tallen el bacallà. Si aquest escrit cau a les vostres mans abans del 4 de febrer correu a l’Antic Teatre a veure com rebota la nova creació d’Agnés Mateus. Si ja és massa tard, a l’Atrium, on fins al 18 de febrer veurem IF (L’últim desig), la nova obra de Vero Cendoya, la creadora que ens va arrabassar el cor en barrejar dansa i futbol a la reeixida La Partida.
En voleu més? Fins al dia 11 hi ha temps per veure Blasted, la interpretació que Alícia Gorina fa de l’obra cabdal del mite Sarah Kane al TNC. Tantes coses per a un mes tan curt!
