Nous espectacles tardor ’19

Donem per inaugurada la temporada, la de teatre també. El tret de sortida el va disparar el passat setembre la gala Aixeca el Teló, amb una polèmica sobre el teatre familiar bastant infantil. La gala va anar acompanyada de la publicació anual dels números de la temporada 2018/19: percentatges d’ocupació, recaptacions, butxaques plenes, muscle empresarial i algunes altres xarxes que cada any atrapen el discurs mediàtic. Fugint de la pesca d’arrossegament, pugem a la muntanya per fer de caçadors de bolets –n’és temporada–, perquè més enllà de les grans xifres sovint trobem els millors resultats artístics als marges amb bon substrat.

La Sala Beckett és una prat fèrtil on enguany també creixeran bones captures. La temporada del seu 30è aniversari comença amb força: una reposició que no us podeu perdre, Una gossa en un descampat (fins al dia 13); la conferència autoficcional del dramaturg internacional de moda, Sergio Blanco (del 2 al 4); l’obra testimonial sobre el suïcidi No m’oblideu mai (fins al 20); la performance terapèutica sobre la superació d’un càncer, 360 grams, d’Ada Vilaró (fins al 20), i l’estrena del nou text de Marta Buchaca, Rita (a partir del 29). De nota!

Però si sou de captures encara més rares, no patiu, hi ha bolets encara més insospitats. Atents a La Gleva, petita però ambiciosa sala inaugurada el 2017. Apunteu Paisatge viscut (fins al 27), un espectacle sobre la Capmany dirigit per Lurdes Barba, amb Àurea Márquez i Anna Güell com a intèrprets.

I finalment, al rebost d’estranys exemplars no hi pot faltar l’Antic Teatre. A l’octubre, hi florirà Pla-dur d’Atzur, precarietat i turisme en versió teatre-cinema. I per descomptat, cada primer dimarts de mes Roger Pelàez: Mandonguilles de frenillo, el bolet de tifa de vaca més preuat que trobareu a la cartellera barcelonina.